Capturar l’alè
El titella és un instrument que neix a la vida accionat per un actor. D’un Hamlet de carn a un Hamlet de cartró hi ha un camí que voreja el precipici. El titella és un cadàver que amb el seu rostre immòbil ha de fer sentir al públic que és capaç de somriure o d’estremir-se.
El titellaire disposa de molt pocs segons per aconseguir aquest miracle. El fotògraf de titelles encara en té menys, de temps. Una mil·lèsima de segon després del clic, el titella tornarà a estar mort. Atrapar-li un esclat de vida vol ofici i virtuosisme. Centenars d’excel·lents fotògrafs capten colors i suggeriments formidables, però no capten el llampec vital d’una marioneta.
En Jesús Atienza ha viscut amb titelles i titellaires des de 1977, quan, buscant les marionetes de Harry V. Tozer es va trobar amb les marionetes de Pepe Otal. I des d’aquell moment va viatjar amb els titellaires i les titellaires en les […]
