|
Com ja hem avançat a la història del MAE, el Museu és fruit del treball i l’entusiasme d’un home: Marc Jesús Bertran. Crític teatral i musical va tenir la idea de crear un Museu del Teatre i va presentar un projecte a l’Ajuntament i a la Mancomunitat el 1912. Sense comptar encara amb el seu suport definitiu va començar pel seu compte a recollir objectes i documents. El 1921 l’Ajuntament n’aprovà la creació, el nomenà director i li va cedir unes sales al Palau de les Belles Arts. Després de diferents contactes amb Adrià Gual, director de l’Escola Catalana d’Art Dramàtic, Bertran proposà a l’Ajuntament l’adscripció del Museu a l’Escola, l'adscripció es va formalitzar el 1923. La decisió fou fugaç ja que fou anul.lada al cap d’un any, Bertran i Museu entraren i sortiren de l’Escola en diverses ocasions fins que l’any 1934, mort ja Bertran, el Museu s'integrà de forma definitiva a l'Institut. El 1940 s’obrí per primera vegada al públic al carrer Elisabeths i el 1954 es traslladà al Palau Güell, culminant així un somni de més de quaranta anys. De la col·lecció fundacional destaquen els esbossos i teatrins dels escenògrafs Maurici Vilomara, Salvador Alarma, Sebastià Carreras i Oleguer Junyent; els figurins de Francesc Soler i Rovisosa, Apel·les Mestres i Lluís Labarta; les fotografies d’Audouard i Amadeu per al del teatre català; i, els llegats dels actors Lleó Fontova i Iscle Soler. Del 1955 al 1970 s’incorporaren llegats i donatius entre els que destaquen els de: Alexandre Nolla, Enric i Jaume Borràs, Antònia Mercè, Tórtola València i Marià Morera. Del 1970 al 1990, la col·leció de miniatures de Jaume Respall, els arxius d’Adrià Gual i d’Enric Giménez, els fons escenogràfics de Ramon Batlle, Joan Morales, Artur Carbonell, Bartolí i Amadeu Asensi, els objectes dels titellaires Anglès i Didó, les marionetes de Harry Tozer i, l’arxiu fotogràfic de Pau Barceló. Del 1990 al 2010 els figurins de Maria Araujo, les castanyoles de José de Udaeta, els fons de Fabià Puigserver, els vestits de Victòria dels Àngels, el llegat d'Aurora Pons i els arxius fotogràfics de Pilar Aymerich i Colita.
|





