Artur Sedó Guixard, industrial tèxtil va reunir al llarg de la vida la col·lecció d’obres dramàtiques més important d’Europa.

El fons recull no només la col·lecció que ell va anar reunint, sinó també biblioteques senceres que va anar comprant. L’Institut del Teatre comprà els seus fills la part d’àmbit teatral al 1968.

El fons no es limita només a llibres, sinó que es pot dividir en part bibliogràfica, i la part anomenada “Documents Sedó”, una col.lecció de documents solts en la que s’inclouen fotografies, cartes, manuscrits, dedicatòries, autògrafs, invitacions, documentació administrativa, etc. de tota mena de personatges i institucions relacionades amb el món de les arts escèniques de les darreries del segle XIX fins ben entrat el segle XX. El fons institucional del Teatro Real de Madrid recopilat per Luis Paris pertany a aquesta colecció de documents.

Aquest fons, compost d’unes 5.500 unitats documentals, es pot recuperar gràcies al seu catàleg propi, ordenat per nom de l’autor o protagonista del document.

A través d'aquesta base de dades es pot consultar la part dels "Documents Sedó", ja que la resta està integrada al Catàleg bibliogràfic.