Al bloc Ampli, Associació de musictecaris, podreu llegir l’article Col·lectiu d’Instrumentistes i Biblioteca musical a l’Institut del Teatre, on difonem la nostra biblioteca i fons musicals bibliogràfics i audiovisuals conjuntament amb el treball que els instrumentistes realitzen a l’Institut del Teatre.
Amat / LLiure. Barcelona: Fundació Teatre Lliure-Teatre Públic de Barcelona ; RM, 2015. ISBN 9788416282425
Topogràfic: 7 (ama) AMA
(Consultar disponibilitat al catàleg)
Sobre l’autor
Frederic Amat (Barcelona 1952). Pintor català que desafia una única forma de categorització. La seva obra ha estat exposada i publicada a tot el món. La seva concepció oberta de la pintura li ha portat a integrar en el seu treball creatiu múltiples llenguatges artístics.Ha realitzat escenografies per a la dansa i el teatre i ha dirigit i conformat els espais escènics de l’òpera El viaje a Simorgh de Sánchez Verdú i dels oratorisos Oedipus Rex de Stravinsky/Cocteau i Maddalena ai piedi di Cristo de Caldara. A les seves intervencions en espais arquitectònics ha realitzat projectes que combinen pintura, escultura i ceràmica com El Mural de les Olles al Mercat de les Flors, Pluja de Sang al Teatre Lliure de Gràcia [i el projecte polèmic de renovació de la façana del […]
La nostra exposició itinerant Mostra de cartells modernistes s’instal·la, en aquesta ocasió, a l’Auditori Municipal de Montcada i Reixac (Plaça Església, 12, 08110) i es podrà veure des del 2 de febrer fins el 6 de març de 2016. Entrada gratuïta.
Més informació sobre les nostres exposicions.
Felicitem a Rosa Maria Sardà pel premi d’honor entregat ahir a la cerimònia dels VIII Premis Gaudí atorgats per l’Acadèmia del Cinema Català i us deixem amb aquest retrat del fons Pilar Aymerich de 1971 amb una joveníssima Sardà.
Consulteu altres documents relacionats amb Rosa Maria Sardà als nostres catàlegs:
–Escena Digital (documents d’arxiu i museu)
–Biblioescènic (documents bibliogràfics i audiovisuals)
–Hemeroteca Digital (premsa a Catalunya des de 2004)
–Base de dades d’espectacles
Avui s’estrena la pel·lícula documental Cola Colita Colassa (oda a Barcelona) del director de cinema Ventura Pons, dedicada a la fotògrafa Colita, on aquesta conversa al jardí de la seva caseta de La Bordeta amb grans amiges que han estat còmplices de tota la seva vida.
El MAE conserva el seu fons d’arts escèniques que abarca 40 anys, des de l’any 1962 fins l’any 2002 i conté 900 negatius i contactes, amb aproximadament 32.000 imatges d’espectacles, retrats d’artistes i personatges i d’actes i esdeveniments.
Al documental participa la també fotogràfa Pilar Aymerich, de la qual també conservem tot el seu fons.
Més informació sobre el documental a la productora Els Films de la Rambla.
Consulteu el fons Colita a Escena Digital.
Consulteu el fons Aymerich a Escena Digital.
Colita als catàlegs del MAE:
–Escena Digital, fons d’arxiu i museu.
–Biblioescènic, fons bibliogràfic i audiovisual
–Hemeroteca Digital, […]
Acaba de néixer l’Academia para la Difusión de la Dansa Española, iniciativa de diferents especialistes d’aquest disciplina artística, amb l’objectiu de preservar, difondre, promocionar i impulsar l’art coreogràfic de la dansa espanyola.
Des del MAE els felicitem i posem a la seva disposició els nostres fons d’arxiu i museu per al seu estudi i difusió.
Al MAE conservem diferents fons de ballarins i coreògrafs que s’hi han dedicat en la seva carrera professional, com el llegat Tórtola Valencia, el fons Antonia Mercé “La Argentina”, la col·lecció de castanyoles de José de Udaeta, el fons d’art, escenografia i figurins de Joan Magriñà, i el fons de la recent desapareguda Aurora Pons.
Altres documents històrics rellevants són els figurins, dibuixos i anotacions coreogràfiques que conservem de Ricard Moragas i els vestits de Vicente Escudero i les […]
L’Institut del Teatre organitza la taula rodona Altres dones de teatre aquest dijous 28 de gener, a les 19 hores, a la Sala d’Actes del Palau Robert, com a activitat dels Dijous de Tertúlia, que s’organitza amb motiu de l’exposició Actrius catalanes del segle XX, on es poden veure molts documents d’arxiu i museu dels nostres fons.
L’acte convida professionals de l’escena a reflexionar sobre el paper de les dones en el món del teatre, més enllà de la feina de les actrius.
Hi intervindran la directora d’escena Carlota Subirós, la il·luminadora Maria Domènec, la directora d’escena Carme Portaceli, la figurinista Marta Rafa, la dramaturga Victoria Szpunberg i l’escenògrafa Montse Amenós, que será la moderadora.
L’entrada és gratuïta, però l’aforament limitat i no cal fer reserva prèvia.
Us recomanem l’article de Toni Rumbau publicat al portal Putxinel·li Exposició Figures del desdoblament. Història i petit balanç.
Aquesta exposició de titelles, emmarcada dins del festival IF Barcelona, s’ha vist a l’Arts Santa Mònica del 8 d’octubre de 2015 fins al 10 de gener de 2016 i, d’entre els objectes exposats, ha destacat la gran selecció de titelles dels nostres fons.
La fotografia mostra talles de titelles de guant de tipus català del fons Anglès. Els Anglès són una de les nissagues familiars de titellaires més antiga de Catalunya, formada per Jaume Anglès i Vilaplana a principis del segle XX, que després d’aprendre l’ofici amb el titellaire Juli Pi, va decidir crear companyia pròpia, pel seu fill Jaume Anglès i Guzmán, i els actuals Jaume i Josep Anglès i Vergara.
Tal dia com ahir 19 de gener, fa 97 anys, naixia en Joan Brossa l’any 1919, poeta, dramaturg i artista plàstic català, encara que ell denominava com a «poesia» tot el que feia. És possiblement el poeta avantguardista català més important de la segona meitat del segle XX.
Fou un dels fundadors del grup artístic avantguardista Dau al Set (1948) i un dels primers defensors de la poesia visual de la literatura catalana. La seva obra creativa abraçava tots els aspectes de l’art: la poesia, la prosa, el cinema, el teatre, la música, el cabaret, les arts escèniques, la màgia, el circ i les arts plàstiques. De fet, per a Brossa no existien diferències entre els diversos gèneres; afirmava que «els gèneres artístics són mitjans diferents per expressar una realitat idèntica. Són els costats d’una mateixa piràmide que coincideix al punt més alt».
Com a petit homenatge us deixem amb un cartell dissenyat per ell […]
