 |
| Autor | Adelheid Wette |
| Traducció | Joan Maragall, Antoni Ribera |
| Música | Engelbert Humperdink |
| Direcció | Adrià Gual |
| Direcció i adaptació musical | Antoni Ribera |
| Escenografia | Maurici Vilomara i Oleguer Junyent |
| Repartiment | Maria Morató, Sra. Correa, Sr. Puiggener (entre d’altres) |
| Estrena | 30 de març de 1907 |
ESBOSSOS ESCENOGRÀFICS D’OLEGUER JUNYENT
 |
 |
ESBÓS ESCENOGRÀFIC DE MAURICI VILOMARA
 |
[CD] La Plaça del Diamant |
| Dins: Expontex sinfonia / Pascal Comelade. | |
| Barcelona : Discmedi, 2006. | |
| Música per a l’adaptació teatral de la novel·la, dirigida per Joan Ollé. | |
| Accés al catàleg |
|
|
[DVD] Sóc una bruixa |
| Textos de Mercè Rodoreda ; direcció i dramatúrgia Joan Maria Segura. | |
| Barcelona: Institut del Teatre, 2006. | |
| Treball lliure dels alumnes de l’especialitat d’Escenografia, Laila Rosato, i de l’especialitat de Direcció i dramatúrgia, Joan Maria Segura; curs 2006-2007, de l’Escola Superior d’Art Dramàtic de l’Institut del Teatre (Barcelona). | |
| Accés al catàleg |
|
|
 |
|
En aquest apartat trobareu els recitals poètics que es troben referenciats a les nostres bases de dades: Resum de la temporada teatral -a partir de 1985- i Base de Dades d’Espectacles de Catalunya (BDEC) – a partir de 1996.
|
| El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, amb motiu de la commemoració de l’Any Rodoreda (1908-2008), ha preparat aquesta guia temàtica que, a través de l’autora, permet mostrar un petit tast de la diversitat dels fons i recursos del centre. D’aquesta manera, es pot fer un recorregut segons la tipologia documental i un recorregut pels espectacles amb la seva fitxa i dades de l’estrena, on apareixen tots els documents que s’hi relacionen. També s’ha inclòs un apartat amb una selecció de recursos externs que amplia la informació donada. |
 |
| Enllaça amb els documents de l’autora o relacionats amb ella que aplega el centre i organitzats per tipologies documentals (audiovisuals, cartells, dossiers d’espectacle, llibres, premsa, programes de mà […] |
| |
|
“Quan la Companyia de l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual va commemorar, el 1963, els 50 anys de Salvador Espriu, va representar tota la seva producció, que, com és sabut, és ben curta en extensió. Revisàvem el muntatge de La Pell de Brau, estrenat l’any 60, donàvem una segona versió de La Primera Història d’Esther, que havíem presentat en el marc del Vè Cicle de Teatre Llatí, i, més tard, presentàvem la nova versió d’Antígona. En aquesta mateixa ocasió intentàvem un espectacle, composat de textes i poemes de Salvador Espriu, que vàrem titular La Gent de Sinera. amb aquest espectacle guanyàvem per al teatre zones no dramàtiques de la producció d’Espriu. El que en La Pell de Brau hi havia hagut d’experiència d’aixecar del paper un text pensat per a […] |
| |
|
“Gent de Sinera es va organitzar com un collage i per això l’estructura era força més esllenegada que la que constituiria la Ronda, tot i que, la disposició dels elements – com ja va assenyalar Vallverdú74 – no era gratuïta. L’obra combinava, en funció d’una determinada estratègia expositiva, els textos amb les coreografies inventades per Juan Tena, les intervencions individuals amb les escenes corals i la rapsòdia amb la presentació de personatges75. … Del resseguiment del muntatge que es pot fer des del paper, obviant les complexitats de la materialització escènica, s’infereix que l’obra venia a ser un mostrari de les preocupacions crucials del poeta (la mort, la salvació dels mots, etc.) i d’alguns dels seus recursos expressius (el grotesc, l’estratificació de nivells de ficció, la paròdia, […] |
| |
|
“Salvador Espriu s’enfronta amb la realitat històrica i social del nostre país. Continuant la temàtica que li és pròpia, el protagonista de LA PELL DE BRAU és el poble d’Israel condemnat a viure dins d’altres polbes, perdut en l’enyorança d’un passat gloriós, lluitant contra la imposició d’un circunstància que no és seva, per a mantenir la seva personalitat. Salvador Espriu pretén amb LA PELL DE BRAU ajudar a algú en aquesta terra de Sepharad i ens ha dit que ha pensat en la joventut a l’escriure-la. Per això hem cregut justificat, que vàries veus joves recitéssin el poema en la seva totalitat. Per què així al convertir-se en paraula viva, la paraula escrita, quedi més clar el contingut dialèctic i agònic de l’obra. Per aquesta […] |
| |
|
“Vaig escriure fa vint anys aquesta obra, en unes angoixoses circunstàncies que en el fons han canviat molt poc. Canviat potser per a empitjorar. I no veig pas, honestament, que les coses portin cap camí d’endegar-se. La improvisació d’aquesta petita peça teatral em va entretenir nou mesos. Hi vaig maldar, vaig barallar-me una mica amb l’expressió, m’hi vaig distreure. Aleshores sabia alguna cosa de Susa i moltes de Sinera, i sembre hi havia un record aturat de llunyans estius al jardí, que és només una eixida, de la meva casa pairal. I, entorn, un paisatge intacte. Després, les suposades necessitats del turisme, segons sembla, l’han trinxat i debolit de la manera més estúpida, barroera, grofolluda i, a la llarga o a la curta, antieconòmica que et puguis […] |
| |
|
En aquest apartat trobareu altres espectacles que dramatitzen l’obra espriuana. Hi ha des d’espectacles exclusivament teatrals, com El jardí dels cinc arbres dirigit per Joan Ollé, fins teatre d’objectes, com Auca d’Ester sense h de la companyia Marduix, espectacles de dansa com Setmana Santa de la Companyia de teatre d’Enric Majó i L’Esbart Dansaire de Rubí i musicals, com la versió lírica de Llibre de Sinera, dirigida per Esteve Polls i musicada per Mercè Torrents. El recitats poètics els trobareu en un apartat diferenciat.
|
| |
|
“En l’estudi introductori de l’edició crítica i anotada de Fedra i Una altra Fedra, si us plau, Miquel Edo l’explica així: <<Una altra Fedra, si us plau s’estrena el divendres 24 de febrer de 1978 a dos quarts d’onze del vespre. Una gran ovació final dissipa les angúnies i els nervis de l’actriu i del director […] Es va tornar a representar, doncs, dissabte25 […]; diumenge 26 […], i s’havia de representar per darrer cop dilluns 27 […] quan, inesperadament, la història de la peça espriuana va encreuar-se amb un dels episodis més clamorosos de la transició democràtica, el procés contra Els Joglars, iniciat el desembre anterior per la Capitania General de Barcelona amb la interrupció de la gira La torna i l’obertura de causa sumarial per un suposat […] |
