webMAE

Obra musical escrita per Apel·les Mestres (1854-1936) el 1910, amb música de Celestí Sadurní (1863-1910). Aquesta obra quedà inèdita en morir el compositor.

Personatges històrics: Miquelets, “va ser el nom que varen rebre tradicionalment des del segle XVII les unitats paramilitars alçades a Catalunya. Durant la Guerra dels Segadors se les havia denominat inicialment almogàvers, prenent el nom dels seus antecessors medievals, però a la llarga el nom que reixí fou el de “Miquelets”. Les milícies catalanes les constituïen voluntaris d’extracció rural i pagesa, enquadrats en una organització paramilitar no regular.
Les Constitucions de Catalunya reconiexien el dret dels catalans a portar armes i amparaven aquesta tradicional organització militar catalana. En un país en guerra permanent contra castellans i francesos, o en lluites intestines, les esquadres de miquelets […]

Drama patriòtic en un acte, escrit per Víctor Mora (1895-1960).

“A la bona memòria dels màrtirs anònims que en 1714 donaren la vida en defensa de les llibertats de Catalunya.
Acció: En un hostal del poble d’Espinelves.
Època: novembre de 1714.
L’onze de setembre de 1922 tenia que ésser estrenada aquesta obra en el “Teatro Español” i en la funció patriòtica, per la companyia d’Alexandre Nolla (1881-1944), però fou prohibida moments abans de la representació pel llavors Governador Civil, el foragit autor de la llei de fugues.
Enguany, primer any de la Segona República, serà estrenada en la funció patriótica de l’onze de setembre, organitzada per “Patria Nova”, al Teatre del Bosc, per la companyia de Llorenç Adrià.”¹

REPRESENTACIONS²

Monòleg per home, escrit per Àngel Guimerà (1845-1924) i editat per primera vegada el 1890.

“L’escena representa un carrer de Barcelona del barri de Ribera, tancat per una formidable barricada a la que s’hi pugui pujar per medi de caixes, botes, sacs de terra i altra mena d’objectes de que es troba formada. Les cases dels costats estan mig destruïdes pel bombardeig i l’incendi. En l’escena i entre la runa, cadàvers de catalans; per tot la desolació mes complert.
A l’alçar-se el teló Mestre Olaguer està enfilat a la barricada i acaba de disparar el fusell contra els enemics, veient-se encara el canó de l’arma que fumeja. Parla mirant per la barricada.
…
A l’acte de caure el teló s’han de veure els soldats de Felip V escalant la barricada.”¹

REPRESENTACIONS²

Òpera en quatre actes dividits en dues parts, amb llibret d’Albert Mestres (1960-), concepció musical de Josep Vicent (1970-),i música de Joan Enric Canet (1961-), Ximo Cano (1963-), Carles Denia (1971-), Josep Maria Mestres Quadreny (1929-), Ramon Ramos (1954-2012), Rafael Reina i Josep Vicent (1970-).

“Aquesta òpera està dedicada als morts de totes les guerres, els morts de l’Iraq, l’Afganistan, Txetxènia, Kosovo, Rwanda, Bòsnia, Angola, Palestina, Vietnam, la Segona Guerra Mundial, la guerra civil espanyola, la Primera Guerra Mundial, les guerres colonials, la guerra de Secessió americana, les guerres napoleòniques i, per què no?, la guerra de Successió espanyola que per als catalans va acabar amb la caiguda de Barcelona l’11 de […]