Exposicions retrospectives

A la Polònia dels anys 60 del passat segle al teatre d’avantguarda i a la reinterpretació dels clàssics romàntics nacionals els acompanyen cartells d’imatges d’estructures simples als quals els espectadors havien de dotar de significat.

Mestres com Lenica, Cieslewicz, Mlodozeniec i Starowieyski jugaven amb el grafisme i la metàfora per seduir a l’espectador. És en aquell temps quan s’inaugurà l’expressió “Escola Polonesa” que tantes vegades s’ha anat enriquint i redefinint amb nous artistes i estils.

Els setanta afegeixen esplendor i autors com Aleksiun, Urbaniec i Czerniawski que comencen a ser considerats per la crítica i el públic com artistes plàstics a l’alçada de pintors i escultors. Els cartells comencen a fer-se un lloc al món del art i s’impulsen biennals internacionals de cartells a Varsòvia i Katowice.

Els cartells teatrals polonesos ens commouen perquè ens expliquen a través d’un grafisme inconfusible una visió personal i compromesa del què ens trobarem a l’escenari. No hi ha […]

El fons de cartells de l’Institut del Teatre està format per més de 5.000 unitats que podem dividir en quatre etapes: els cartells modernistes (1888-1908); els de les dues primeres dècades del segle XX amb l’Art Decó; els de l’etapa d’entre guerres (fins al 1939 a Espanya); i, des del 1939 fins a la actualitat.

Aquesta mostra presenta peces modernistes que reflecteixen les principals tendències europees, amb artistes com Jules Chéret i Henri Toulouse-Lautrec, popularitzadors del cartellisme relacionat amb el món de l’espectacle; i Alfons Mucha, representant de l’Art Noveau que va infondre al gènere un estil preciosista ben divers de les formes lliures de Lautrec.

Altres cartells d’Art Nouveau que inclou la mostra són obres de Leopoldo Metlicovitx, Adolphe Hohenstein, Henri van de Velde i John Hassall, entre d’altres. A finals del segle XIX, el conegut moviment Art Nouveau entra a Catalunya amb el nom de Modernisme […]