Fons Personals

Pàgina inicial/Fons/Fons Personals

Dt abr. 2015

Fons Fabià Puigserver

By |2019-05-03T14:01:33+02:00Dimarts, abril 28, 2015|Categories: Directors escènics, Escenògrafs, Fons, Fons Personals|

Foto: Pilar Aymerich Fabià Puigserver i Plana, escenògraf i director teatral nascut a Olot (1938-1991), ha estat una figura clau del teatre català. Passà la infantesa a França i des del 1951 a Polònia, on es llicencià en escenografia a l’Escola Superior de Belles Arts de Varsòvia.

Un cop establert a Barcelona, realitzà nombrosos espectacles, col·laboracions i projectes escenogràfics. Tingué el títol de llicenciat en escenografia a l’Institut del Teatre i fou director del departament d’escenografia i membre de la Comissió d’Estudis. Membre fundador de la companyia Teatre lliure (1976), Puigserver va modernitzar i europeïtzar l’escena catalana. Aquest fons abarca 45 anys d’activitat de l’artista, des de l’any 1956 fins l’any 1991. Comprèn el conjunt de documents de l’escenògraf i figurinista relacionat amb la seva activitat professional, i dibuixos originals d’altres artistes que col·leccionava. Consta de 500 esbossos, 300 plànols escenogràfics, 1800 figurins, 250 fotografies, 27 […]

Comentaris tancats a Fons Fabià Puigserver

Fons Esteve Polls i Montserrat Salvador

By |2019-05-03T14:00:01+02:00Dimarts, abril 28, 2015|Categories: Actors, Directors escènics, Fons, Fons Personals|

Esteve Polls (Barcelona 1922-2016). Actor i director escènic català, casat amb Montserrat Salvador. Debutà el 1952 dirigint L’amor viu a dispesa de Sagarra. Dirigí nombroses companyies de Barcelona, com la Maragall del Teatre Romea, el Teatre Experimental de Barcelona i l’Orfeó Gracienc. El 1956 s’exilià, col·laborant en la fundació de les companyies nacionals de teatre de Colòmbia el 1967 i de Costa Rica el 1971. El 1973 tornà a Catalunya, i des del 1980 es va dedicar a la direcció escènica. El 1995 es retirà i el 1998 va rebre la Creu de Sant Jordi.

Montserrat Salvador (Tarragona 1927), actriu catalana. Desenvolupà la seva carrera a l’Argentina, on participà en espectacles dirigits per Margarida Xirgu, a Colòmbia i a França. Tornà el 1976. Ha participat en diversos programes i sèries de televisió com Poble Nou, Nissaga de poder i El cor de la ciutat, i ha col·laborat en nombrosos films com La ciutat cremada (1976), […]

Comentaris tancats a Fons Esteve Polls i Montserrat Salvador

Fons Enric Villamore

By |2019-05-03T14:11:19+02:00Dimarts, abril 28, 2015|Categories: Empresaris, Fons, Fons Personals|

Enric Villamore, fou administrador del Teatre Tivoli i estigué vinculat a altres teatres de Barcelona durant la primera meitat del segle XX. Aquest fons abarca des de l’any 1915 fins l’any 1933. Conté 139 fotografies d’escena i retrats d’actors i actrius, molts d’ells autografiats; i un dossier amb correspondència i altres documents administratius relacionats majoritàriament amb el Teatre Tivoli.

Descarrega’t aquest inventari.

Comentaris tancats a Fons Enric Villamore

Fons Enric Guitart

By |2017-06-09T10:54:47+02:00Dimarts, abril 28, 2015|Categories: Actors, Fons, Fons Personals|

Enric Guitart i Matas, actor de teatre i de cinema català, fill dels actors Enric Guitart i Emília Matas. Fou un dels actors pioners del cinema a Catalunya. Fins el 1938 actuà en teatre a les companyies d’Enric Borràs, Giménez-Nicolau i Vila-Daví, i fou deixeble de Margarida Xirgu.

El 1941 creà la seva pròpia companyia però el 1949 marxà al Teatro Español de Madrid.

Destacà en el monòleg Las manos de Eurídice (1954), que representà milers de cops arreu d’Espanya i a l’Amèrica Llatina, i que ell mateix traduí i adaptà al castellà (1969) i al català (1972), amb els noms respectius de Federico Soldevilla i Frederic Soldevilla com a pseudònims.

El 1974 participà a la sèrie Ficciones de Sergi Schaaff i a Estudio 1, programa de TVE representava obres de teatre. El 1995 va rebre la Creu de Sant Jordi. Aquest fons abarca 90 anys, des de l’any 1909 fins l’any […]

Comentaris tancats a Fons Enric Guitart

Fons Dolly Latz

By |2023-05-10T12:40:30+02:00Dimarts, abril 28, 2015|Categories: Directors escènics, Fons, Fons Personals|

Dolly Latz (Maria Dorotea Latz) va néixer l’any 1908 a Berlín i va morir el 1960. Filla del Dr. Benno Latz i Annita Marx, va cursar estudis de pedagogia a la Univesitat de Frankfurt i va ser professora a l’escola Montessori de Roma. L’any 1955 va aconseguir que l’Ajuntament de Barcelona subvencionés el Festival de Teatre Clàssic al Teatre Grec de Montjuïc. També va ser la directora i responsable de crear la companyia de teatre Ciudad Condal. Finalment, va cooperar amb les activitats que es realitzaven al Teatro de Cámara de Barcelona i l’any 1952 ja figurava com a directora adjunta de les obres que es representaven. Durant tota la seva trajectòria professional va demostrar que tenia un coneixement molt ampli de teatre clàssic i una alta formació cultural. Aquest fons abarca més de 30 anys, des de l’any 1928 fins l’any 1960. Conté  textos teatrals, programes de mà i cartells de companyies […]

Comentaris tancats a Fons Dolly Latz

Fons Colita

By |2019-05-03T13:48:44+02:00Dimarts, abril 28, 2015|Categories: Fons, Fons Personals, Fotògrafs|

Isabel Steva Hernández, fotògrafa coneguda artísticament com Colita, va néixer a Barcelona el 24 d’agost de 1940. Coneix els fotògrafs Oriol Maspons, Julio Ubiña i Xavier Miserachs, dels que n’aprèn l’ofici. El 1961, treballa un any amb Xavier Miserachs, com a laboratorista i estilista.
Inicialment manifesta un gran interès per la fotografia de dansa —especialment el flamenc— i més endavant treballa també el retrat i el reportatge.
Ha realitzat nombroses exposicions amb fotografies fetes a artistes i cantants catalans de la nova cançó com ara Joan Manuel Serra, Guillermina Mota o Núria Feliu, és considerada una de les millors retratistes especialitzades en aquest gènere. Ha publicat alguns llibres, i són nombroses les exposicions. El 1998 rep la medalla al mèrit artístic de l’Ajuntament de Barcelona i el 2004 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya. Aquest fons abarca 40 anys, des de l’any 1962 fins […]

Comentaris tancats a Fons Colita

Fons Bartomeu Olsina

By |2019-05-03T13:58:44+02:00Dimarts, abril 28, 2015|Categories: Actors, Fons, Fons Personals|

Bartomeu Olsina, actor i professor d’interpretació de l’Institut del Teatre de Barcelona durant els anys 1945-1970.

Va fer diverses pel·lícules: La rambla de les floristes (1986), Carme i David, cuina, menjador i llit (1984) i Companys, procés a Catalunya (1979). Aquest fons abarca, aproximadament, des de l’any 1945 fins l’any 1970. Conté programes de mà, fotografies, correspondència, postals, dossiers de premsa i de companyia i retalls de premsa.

Descarrega’t aquest inventari.

Comentaris tancats a Fons Bartomeu Olsina

Fons Aurora Pons

By |2019-05-03T14:00:34+02:00Dimecres, abril 22, 2015|Categories: Ballarins, Fons, Fons Personals|Tags: , |

Aurora Pons (Barcelona 1936- Madrid 2016). Va estudiar a l’Institut del Teatre on va rebre el premi “Antonia Mercé”. Amb catorze anys va ingressar al cos de ball del Gran Teatre del Liceu on va esdevenir primera ballarina. L’any 1955 va ser guanyar el premi nacional a la millor ballarina clàssica i poc després al  1962 guanyà tres premis: la medalla d’or del Círculo de Bellas Artes de Madrid, la medalla de plata de la Diputació de Barcelona i la medalla d’or del Gran Teatre del Liceu. Després de treballar anys al Gran Teatre del Liceu es va incorporar a la companyia d’Antonio Ruiz “el bailarín”. L’any 1978 va aprovar les proves per entrar de docent a la Real Escuela de Arte Dramàtico y Danza de Madrid. L’any 1992 va rebre la medalla al mèrit de les belles arts i al 1993 Pons es va encarregar de la direcció tripartita del Ballet Nacional amb […]

Comentaris tancats a Fons Aurora Pons

Fons Àngel Carmona

By |2019-05-03T13:45:02+02:00Dilluns, abril 20, 2015|Categories: Directors escènics, Dramaturgs, Fons, Fons Personals|

Ángel Carmona Ristol (Lleida 1924- Barcelona 1997), escriptor i dramaturg. Al 1959 va fundar la companyia teatral La Pipironda, que es va mantenir en actiu intermitentment durant gairebé 4 dècades. Tot i el poc reconeixement públic de la seva important tasca de difusió cultural, Ángel Carmona va ser un dels pioners del teatre independent català de postguerra. Aquest fons abarca, aproximadament, des de l’any 1950 fins el 1997. Conté articles de premsa,  guions teatrals, programes de mà de les obres representades per la companyia La Pipironda, 9 cartes, 11 dibuixos i 4 fotografies.

Descarrega’t aquest inventari.

Comentaris tancats a Fons Àngel Carmona
Go to Top