Salvador Espriu

Bartomeus, Manuel; Bayés, Helena; Benet, Jaume; Bonany, Pilar; Brau, Jordi; Creus, Jaume; Culat, Laura; Folk, Abel; Farré, Rosa; Martínez, Jordi; Martínez, Maria; Miravent, Vinyet; Miralles, Matilde; Montanyès, Josep; Muñoz, Josep Anton; Nicolàs, Joan; Poal, Ferran; Ros, Agustí; Sampietro, […]

“Quan els meus personatges varen començar a parlar, una nit de març, fa més de vuit anys, amb la correcció que els noms grecs els imposaven, no havia arribat encara a la nostra província -i no recordo si ni tan sols havia estat escrita- la famosa Antígona d’Anouilh. Vaig llegir la meva obra, tot seguit d’enllestida, a uns quants amics, entre ells el meu pare, que ja és mort, en Palau Fabre, que ara és a París, en Josep Cruset, que també és fora, pels camps d’Andalusia, i l’estimat Enric Bagué, que no s’ha mogut d’aquí. Després, la vaig haver de tancar en un calaix -perquè tots hem après que és el lloc on aquestes coses poden madurar millor-, enmig d’altres captius, un bon tros més bàrbars, a la […]

“Gent de Sinera es va organitzar com un collage i per això l’estructura era força més esllenegada que la que constituiria la Ronda, tot i que, la disposició dels elements – com ja va assenyalar Vallverdú⁷⁴ – no era gratuïta. L’obra combinava, en funció d’una determinada estratègia expositiva, els textos amb les coreografies inventades per Juan Tena, les intervencions individuals amb les escenes corals i la rapsòdia amb la presentació de personatges⁷⁵. …

Del resseguiment del muntatge que es pot fer des del paper, obviant les complexitats de la materialització escènica, s’infereix que l’obra venia a ser un mostrari de les preocupacions crucials del poeta (la mort, la salvació dels mots, etc.) i d’alguns dels seus recursos expressius (el grotesc, l’estratificació de nivells de ficció, la paròdia, […]

“Vaig escriure fa vint anys aquesta obra, en unes angoixoses circunstàncies que en el fons han canviat molt poc. Canviat potser per a empitjorar. I no veig pas, honestament, que les coses portin cap camí d’endegar-se.

La improvisació d’aquesta petita peça teatral em va entretenir nou mesos. Hi vaig maldar, vaig barallar-me una mica amb l’expressió, m’hi vaig distreure. Aleshores sabia alguna cosa de Susa i moltes de Sinera, i sembre hi havia un record aturat de llunyans estius al jardí, que és només una eixida, de la meva casa pairal. I, entorn, un paisatge intacte. Després, les suposades necessitats del turisme, segons sembla, l’han trinxat i debolit de la manera més estúpida, barroera, grofolluda i, a la llarga o a la curta, antieconòmica que et puguis […]

Des del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) celebrem l’Any Espriu 2012-2013, que commemora  els 100 anys del naixement de Salvador Espriu, escriptor, poeta i dramaturg, amb la realització d’una guia temàtica que fa un recorregut pels espectacles relacionats amb l’obra dramàtica d’aquest autor:  Antígona, Gent de Sinera, Primera història d’Esther, Ronda de mort a Sinera i Una altra Fedra, si us plau, i també amb la seva obra poètica, com La Pell de brau.

La primera companyia que va representar obres d’Espriu va ser l’Agrupació Dramàtica de Barcelona (ADB) amb Primera història d’Esther el 1957, i Antígona el 1958. El fons d’aquesta companyia, que es conserva en el MAE, ens ha permès completar la descripció de les obres amb programes de […]