Tricentenari

Quadro tràgic, històric, en vers, d’Antoni de Bofarull (1821-1892), escrit el 1880.

“Lloch de la escena: Barcelona, nit del dia 11 del mes de Setembre de 1714. La escena representa un pòrtich d’un edifici religiós, ab una porta al mitx, tancada, y un llarch finestral a cada part d’aquella. A mitx lloch una llitera de les descubertes, ab un coxí, en ella jau el Conseller, abandonats els brassos, y tenint sobre les cames tirada la gramalla. A la part esquerra de la llitera, un banch ò taula ab una llanterna sorda, tancada, però colocada de manera que, al obrirla, ilumine la llitera. Olaguer, prop del finestral de la part oposada, en actitut de observar y dexant veure una espasa que sembla resguardarse dins de la lloba de mànegues que vesteix.”¹

DOCUMENTS BIBLIOGRÀFICS

Quadre patriòtic, escenificació de la poesia del mateix nom de Frederic Soler (Pitarra), escrit per Lluís Millà (1865-1946) i publicat el 1933.

“L’acció, 11 de setembre, 1714.”¹

“El clos del Fossar de les Moreres.
Per tot el fons, murs revellits coberts per moreres i verdisses.
Una porta rònega, a la dreta, i un pas a l’esquerra, etnre l’hervam.
Creus de fusta, rústegues, arreu.
L’ambient general ha d’ésser el d’un lloc sol·litari i ombriu.”²

DOCUMENTS BIBLIOGRÀFICS

El Fossar de les moreres : quadre patriòtic, escenificació de la poesia del mateix nom de Frederic Soler (Pitarra) ; L’exprés de la nit / original de Lluís Millà. Barcelona : Llibreria Millà, 1933. (Catalunya teatral ; 37) Donatiu Millà. Top. 13746-N Fons Sedó. Top. 19111

Drama històric-patriòtic en tres actes i en vers, precedit d’un pròleg, escrit per Tomàs Ribas i Julià (1894-1949) el 1921.

“A n’els màrtirs Catalans
qui regaren nostra Terra
amb llur sant, en fera guerra,
defensant-la dels tirans:
a tots ells, valents i grans,
faig ofrena d’un record
que serveixi de conhort
perpetuant-ne sa memòria;
perquè un Poble qui té Història
és un poble que no mor
TOMÁS RIBAS.”¹

“L’ACCIÓ: A BARCELONA
El primer acte, passa al dia 9 de juliol de 1713.
El segon acte, en el memorable 11 de setembre de 1714 pèrdua de les nostres plorades llibertats,
El tercer acte, dos o tres mesos després, etz.”²

REPRESENTACIONS³

Drama català en tres actes i en vers, de Francesc Pelagi Briz i Fernández (1839-1889), estrenat el 1868 amb música arreglada per Modest Vidal.¹

Personatge històric: Francesc Macià i Ambert (1658-1713), conegut com a Bac de Roda, va ser un militar i un dels signataris del Pacte dels Vigatans i participà en l’aixecament a favor de Carles d’Àustria. Va lluitar en la Guerra de Successió com a cap dels Miquelets entre els anys 1703 i 1713 i fou condemnat a mort i penjat a Vic el 2 de novembre de 1713.²

“La escena té lloc el primer i segon acte a Roda i el tercer a Vich.
L’acció passa a començament del segle XVIII.”¹

REPRESENTACIONS

Obra musical escrita per Apel·les Mestres (1854-1936) el 1910, amb música de Celestí Sadurní (1863-1910). Aquesta obra quedà inèdita en morir el compositor.

Personatges històrics: Miquelets, “va ser el nom que varen rebre tradicionalment des del segle XVII les unitats paramilitars alçades a Catalunya. Durant la Guerra dels Segadors se les havia denominat inicialment almogàvers, prenent el nom dels seus antecessors medievals, però a la llarga el nom que reixí fou el de “Miquelets”. Les milícies catalanes les constituïen voluntaris d’extracció rural i pagesa, enquadrats en una organització paramilitar no regular.
Les Constitucions de Catalunya reconiexien el dret dels catalans a portar armes i amparaven aquesta tradicional organització militar catalana. En un país en guerra permanent contra castellans i francesos, o en lluites intestines, les esquadres de miquelets […]