| El Maniquí | |
| En dos actes, no concebuts en principi com una unitat però gairebé simètrics, Rodoreda basteix un doble quadre que ens remet a la idealització de les imatges de la infantesa i dels estereotips clàssics dels clochards. […] En aquest context de desheretats, apareix un protagonista que xucla i condueix tota l’acció, un maniquí, que provoca una resposta en els homes del primer acte i en les dones del segon, més que diferent, antagònica, i que serà el fil conductor, mcguffin i excusa per centrar l’atenció dels personatges i la del públic. […] (Text de Montserrat Palau extret del programa de mà del Teatre Nacional de Catalunya) |
|
| Direcció: | Pere Planella |
| Escenografia: | Antoni Taulé |
| Figurinisme: | Antoni Taulé, Teresa Pombo |
| Moviment coreogràfic: | Marta Carrasco |
| Tractament musical: | Xavier Albertí |
| Il•luminació: | Albert Faura (aai) |
| So: | Àlex Polls |
| Repartiment: | Mercè Bruquetes (Sebastiana), Teresa Cunillé (Adelaida), Carme Molina (Dominga), Jordi Banacolocha (Rebregat), Joan Borràs (Perot), José Lifante (Geperut), Francesc Periu (Senyor Baltasar), Jaume Pla (Juli) |
| Estrena | |
| Barcelona, Teatre Nacional de Catalunya, el 4 de febrer de 1999
Documents relacionats |
|
