 |
|
 |
|
|
L’adulteri blanc Guió: Adaptació dramàtica de la narració del mateix títol inclosa a Un avió damunt els vidres i altres narracions d’intriga. TVE, 1978* |
[catàleg] |
|
Maquillatge TVE, 1976* |
|
|
Els savis de Vilatrista Adaptació teatral del canal 33. TV3, 1994* |
[catàleg] |
|
La senyoreta d’Avinyó Guió cinematogràfic sobre el Picasso jove, 1988* |
|
| * Data extreta del seu currículum | |
|
|
 |
|
|
La Bella i la Bèstia. Text inèdit 1984 Estadi de Montjuïc. Assaig. Direcció: Iago Pericot [audiovisual] 1984 Sala Villarroel. Direcció: Iago Pericot [audiovisual] |
|
|
Circ Ular. Text inèdit 1981 Carpa Plaça de Catalunya de Barcelona. Direcció: Pere Ortega |
|
|
El Collaret d’algues vermelles. Coautor: Joan Abellán Barcelona: Edicions 62, 1979. Premi Ciutat de Granollers 1978 ; Premi Crítica Serra d’Or 1978 [catàleg] |
|
|
Defensa índia de rei Barcelona: Edicions 62, 1975. Premi Josep M. de Sagarra 1966 [catàleg] |
|
|
Defensa india de rey Dins: Primer acto. núm. 133 (1971) p. 49-65 [catàleg] |
|
|
Diálogo virtual entre el señor Bertolt Brecht y el fiscal Stripling, antiguo miembro de la comision de actividades antinorteamericanas de la […] |
 |
||
 |
||
| El 30 d’abril. Joan Oliver
1999* |
||
| A cal fotògraf i altres sketchs. Karl Valentin
1977* |
||
| Els actors de bona fe. Pierre Marivaux
2002 Institut del Teatre. Taller [audiovisual] |
||
| Agamemnon. Èsquil
2001 Antic Odeon de Pafos (Xipre). International Festival of Ancient Greek Drama |
||
| Albertine en cinc temps. Michel Tremblay
2000 Institut del Teatre. La Cuina |
||
| Un berenar improvisat. Michel Tremblay
1995* |
||
| El casament dels petits burgesos. Bertolt Brecht
1988 Institut del Teatre. Sala Gran. Taller [fotografies] |
||
| Conversió i mort de Quim Federal. Salvador Espriu
1981* |
||
| Crac! o la irresistible caiguda del teatre vertical. J. M. Carandell, J.M. Benet i Jornet, M. Vázquez Montalban, et al.
1977 Teatre Orfeó de Sants |
||
| Don Gil. Manuel Penella
2001 Institut del Teatre. […] |
 |
| Adaptació original de la història d’Ifigènia a Tàurida de Johann Wolfgang von Goethe i traduïda al català per Joan Maragall. Es va estrenar per primera vegada el 10 d’octubre de 1898 en els jardis del Laberint d’Horta, dirigida per Adrià Gual. Segons alguns historiadors del teatre català, aquesta és la primera representació d’una tragèdia grega a Barcelona.
A continuació us mostrem les edicions monogràfiques que conserven als nostres fons bibliogràfics i una fotografia d’una conferència d’Adrià Gual sobre l’obra a l’Escola del Treball l’any 1921.. |
 |
Ifigènia a Tàurida / Goethe ; traducció de Joan […] |
|
 |
| Jaume Melendres i Inglès |
|
(Martorell, 18 de juliol de 1941 – Manresa, 18 de novembre de 2009)
Dramaturg, director, professor i crític de teatre. Llicenciat en Ciències Econòmiques en especialitat d’Estadística a Barcelona, marxà tot seguit a París amb la intenció de fer el doctorat, allà la seva trajectòria professional es decantà cap a la literatura i l’art dramàtic. Conreà la poesia (1967 La doble espera de l’aigua i tu), la narració curta (1973 El cavall no és de cartó , 1975 Cinc mil metres papallona, 1981 L’avió damunt els vidres) i la novel·la (La dona sense atributs escrita […] |
 |
| Nausica és l’obra pòstuma Joan Maragall, escrita entre 1908 i 1911. Està considerada una de les més grans tragèdies gregues de la dramatúrgia catalana. Tracta de la història de la princesa adolescent Nausica, filla del rei Alcinous, i de l’heroi ja madur Ulisses. Inspirant-se en Nausikaa de Johann Wolfgang von Goethe, Maragall descriu la tornada d’Ulisses a les seves terres d’orígen, Itaca, guiat per la veu d’un poeta cec. |
| |
 |
| (Barcelona, 10 d’octubre de 1860 – íd., 20 de desembre de 1911) |
|
Poeta, prosista, assagista, periodista i traductor. |
Obra escenogràfica de Josep Mestres Cabanes (Manresa, 1898 – Barcelona, 1990)
L’exposició Josep Mestres Cabanes escenògraf vol acostar-nos a la vida i sobretot a l’obra d’aquest personatge manresà, reconegut a nivell internacional a través de les seves escenografies; unes escenografies per a obres tan destacades com l’òpera Aïda representada al Gran Teatre del Liceu. És en aquest camp en el qual Mestres Cabanes va destacar i aportar més al món escenogràfic i a la ciència de la perspectiva, amb un sistema de representació conegut com «L’angle mestre de l’escenografia».
Conté:
– dotze teatrins originals de les escenografies d’Aïda, Parsifal, Els Mestres Cantaires i Canigó
– estris originals de pintura del taller de Mestres Cabanes
– originals a mida dels decorats utilitzats al Gran Teatre del Liceu
– esbossos i pintures originals de l’artista
– plafons explicatius sobre la vida de Mestres Cabanes
– un audiovisual que narra el procés de configuració d’una obra escenogràfica
Dedicada al mestratge de Pawel Rouba (Inowroclaw, Polònia, 1939 – Barcelona, 2007)
La mostra ofereix un recopilatori d’imatges i materials distints que reflexionen i reivindiquen la important contribució de l’actor i professor Pawel Rouba, en les generacions d’actors catalans que es van formar amb el seu ensenyament.
Del 4 al 30 de març de 2010
Sala d’exposicions Espai MAE. Institut del Teatre. Planta Baixa
Exposició comissariada pel professor Jordi Vilà Zapata i produïda pel Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus, el Centre d’Arts Escèniques de Reus i el Festival COS, amb la col·laboració del Ministerio de Cultura i Reale Fundación. Es va poder visitar al Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus del 21 d’octubre al 29 de novembre de 2009, en motiu del Festival Internacional de Mim i Teatre Gestual.
|
|
|
|
[programa de mà]
