Amb l’estiu aquí ampliem el període de préstec perquè us pugueu emportar documents de vacances.
Els documents que agafeu en préstec a partir del 25 de juny es podran tornar el 7 de setembre.
Us desitgem un molt bon estiu ple d’arts escèniques!
El Centre Dramàtic d’Osona ( CDO) es creà a Vic el 1986 sota la Direcció de Lluís Solà. El CDO i el Crentre Dramàtic del Vallès (CDV) es crearen com a subseus del Centre Dramàtic de la Generalitat de Catalunya (DCGC) amb la col·laboració de l’Institut del Teatre. En el cas de CDO també hi col·laborà l’Ajuntament de Vic. El suport econòmic mai va ser suficient , però a partir del 1992 la retallada pressupostària va ser molt considerable i va portar el CDO a la seva extinció el 1998.
El fons consta de documents administratius, dossiers d’obra, fitxes tècniques i guions, correspondència, programes, cartells, premsa, esbossos escenogràfics i figurins.
La documentació rebuda es pot consultar a través de l’inventari.
Podeu trobar part del fons catalogat i més documents relacionats a Escena Digital de Catalunya
Joan Puig i Ferreter (la Selva del Camp, 1882 – París, 1956) fou un escriptor, dramaturg i polític català destacat del primer terç del segle XX. De família humil, inicià estudis eclesiàstics que ben aviat abandonà per dedicar-se a la literatura i a una vida bohèmia entre Reus i Barcelona. Es vinculà als cercles modernistes i es donà a conèixer amb obres teatrals marcades per un fort contingut social i psicològic.
Com a dramaturg, estrenà peces com Aigües encantades (1908), considerada una de les seves obres mestres, on planteja el conflicte entre tradició i progrés en una comunitat rural. El seu teatre evoluciona cap a posicions més realistes i, posteriorment, incorpora elements simbòlics i introspectius. A més del teatre, cultivà la narrativa amb novel·les com Els tres al·lucinats i el cicle El cercle màgic, amb un estil que combina autobiografia i ficció.
Paral·lelament a la seva […]
Jaume Nadal Ramón (Barcelona, 13 de juliol de 1946) és actor, director i autor de teatre català. Va estudiar Història contemporània a la Universitat de Barcelona. Al 1970, va estudiar interpretació i direcció a L’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual, iniciant la seva trajectòria professional en el món del teatre. Va participar en nombroses obres teatrals conegudes, com Don Juan Tenorio, El Embrujado o La farsa dels metges. Més endavant es va estrenar com a director teatral amb obres, com El labrador de más aire, Les forces de l’amor i de la màgia o Tot esperant l’esquerrà.
EL fons està format principalment per programes de mà, guions, fotografies, reculls de premsa i dossiers relacionats amb la seva carrera professional entre els anys 1967 i 2024. També es conserva una col·lecció de cartells, molts d’ells relacionats amb el Grec del 76 i d’altres […]
Sèmola Teatre fou una companyia de teatre de Vic fundada per Joan Grau i Roca, Fina Solà i Font i Carles Pujols i Gómez, va dur a terme la seva activitat des del 1978 fins al 2006. En una primera etapa es dedicaven al circ, realitzaven cercaviles, animació de carrer i actuacions en carpa i aire lliure. A partir de l’espectacle In concert al 1986 van fer la transició cap al teatre, van crear diversos espectacles que van interpretar tant a Catalunya com a festivals arreu d’Europa, a països com Alemanya i Bèlgica. L’espectacle més destacat de la companyia va ser Cent vint-icinc, que van representar en diferents festivals.
Els fons està format per documentació sobre els seus espectacles, així com activitat administrativa i gravacions. Destaquen les fotografies dels espectacles que van realitzar i el recull de premsa de les actuacions. En […]
El Museu de les Arts Escèniques participa en l’exposició Barcelona: ciutat i teatre, comissariada per Antoni Ramon Graells i Ivan Alcázar Serrat, amb la col·laboració de Joan Álvarez García-Luján, cedint-hi un conjunt de peces de la col·lecció.
La mostra traça un recorregut per la relació entre el teatre i la ciutat de Barcelona al llarg del temps, mostrant com el lloc teatral ha evolucionat en paral·lel a la transformació urbana de la capital. Una seqüència de mapes pauta el recorregut, des de la Rambla fins al passeig de Gràcia, i d’aquest a l’avinguda del Paral·lel i els pobles del pla de Barcelona. L’exposició permet també lectures transversals: el paper dels ateneus i les cooperatives com a espais teatrals, l’ús escènic d’espais trobats, o la influència dels incendis en la reconfiguració del mapa teatral de la ciutat.
Entre les peces cedides pel MAE hi ha cinc teatrins que abasten des d’Oleguer Junyent i Francesc Soler […]
El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) col·labora en l’exposició Nonell, Vallmitjana i els gitanos, que es pot visitar a la Fundació Palau des del 30 de maig fins al 27 de setembre de 2026. La mostra, comissariada per Julià Guillamon amb la col·laboració de Joan Mar Sauqué, explora la relació personal i artística entre el pintor Isidre Nonell i l’escriptor Juli Vallmitjana, així com el seu interès compartit pel món gitano, reflectit en la seva obra.
L’exposició presenta noves aportacions sobre aquesta amistat, des dels seus inicis a la Llotja i la Colla del Safrà fins al seu trencament cap al 1906. També contextualitza la producció artística i literària en relació amb els suburbis i la vida marginal de la Barcelona de l’època, i destaca el paper de Vallmitjana com a mecenes i dinamitzador cultural.
La mostra reuneix pintures, dibuixos, fotografies, figurins teatrals i documents, molts d’ells inèdits, amb […]
Enric Sacristán Vitrià (Barcelona 1931 – 2015). Baríton i cantant de sarsuela, va debutar amb la companyia de Arte Lírico interpretant Luisa Fernanda al Teatre Apolo, l’any 1954. Va formar part de l’Agrupació Lírica Marcos Redondo fins l’any 1961. Va viatjar per Sud-Amèrica actuant durant els anys 1966-1971. A la tornada va actuar en diferents companyies, i a partir de l’any 1976 va ser el baríton titular de la companyia del mestre Josep M. Damunt fins a l’any 1997. L’any 2004 es va retirar de l’escena al Sant Andreu Teatre SAT interpretant la mateixa obra amb la que havia debutat, Luisa Fernanda.
Els fons el va reunir Josefina Vidal, una seguidora seva i amb qui Enric Sacristán va establir una relació d’amistat. Conté majoritàriament fotografies no professionals, programes de mà, cartells i altra documentació impresa i correspondència amb l’Enric Sacristán.
Rosa Maria Grau Guasch, més coneguda com a Mudit Grau (Gavà, 2 de febrer de 1960), és una ballarina, pedagoga, coreògrafa i escriptora.
Titulada en dansa pel Real Conservatori d’Art Dramàtic i Dansa de Madrid, i en solfeig i piano pel Conservatori del Liceu de Barcelona, és una de les figures més influents i avantguardistes en l’escena del flamenc contemporani. Va ser ballarina a la companyia d’Antonio Gades a final dels anys 80. Des de 1994 dirigeix Color Dansa, una companyia catalana que ha revolucionat la interpretació del flamenc, fusionant tradició i innovació per a crear noves formes d’expressió artística.
Reconeguda per la seva contribució a l’art, Mudit Grau ha estat guardonada amb el Premi Ricard Moragas l’any 1996 per la coreografia Dansa el silenci, atorgat per la Diputació de Barcelona, i amb el Primer Premi del Certamen de Coreografia de Dansa Espanyola i Flamenc en 1995.
El […]
El proper dijous 4 de juny, de 10.30h a 12h, l’auditori de l’Institut del Teatre acollirà la conferència La escritura dramática en colaboración en el Siglo de Oro a través de sus manuscritos: el autógrafo de La más hidalga hermosura, organitzada pel Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) i el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona. La conferència serà a càrrec de Sergio Rodríguez Nicolás, doctorand de la Universidad de León, que actualment està elaborant la seva tesi sobre el manuscrit La más hidalga hermosura.
La conferència neix d’una proposta de Sònia Boadas, professora titular de literatura espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que lidera els grups de recerca PROLOPE i THAL-IA de la UAB, aquest darrer centrat en la intel·ligència artificial aplicada als manuscrits teatrals i que també investiga el fons de manuscrits del MAE.
Sergio Rodríguez (León, 1995) és […]
