Dv jul. 2026
Fons Loránd Orbók
Loránd Orbók (Lorenzo Azertis) (Bratislava, 6 de març de 1884 – Barcelona, 20 de juny de 1924) va ser professor, dramaturg espanyol, titellaire, creador del primer teatre artístic de marionetes a Hongria. Fill de Mór Orbók (1853-1930), mestre, germà de Attila Orbók (1887-1964), escriptor. La seva esposa va ser Janka Detré.
Fons format principalment per guions manuscrits i mecanoscrits per l’autor. En menor mesura, documents relacionats amb l’activitat escènica de l’autor i correspondència tant familiar com professional.
La documentació lliurada es pot consultar a través de l’inventari.
Podeu trobar part del fons catalogat i més documents relacionats a Escena Digital de Catalunya.
Col·lecció Maria-Josep Ragué-Àrias
Maria Josep Ragué Àrias (Barcelona, 26 de juliol de 1941 – Barcelona, 18 de juny de 2019) fou dramaturga, assagista, crítica teatral, investigadora i activista feminista. És considerada una referent indiscutible en l’estudi del teatre contemporani català i hispànic, i pionera en la incorporació del a perspectiva de gènere en els estudis teatral, especialment el l’estudi dels mites femenins grecs i les seves reescriptures contemporànies, i defensant la idea de l’autoria femenina com a valor diferencial, contribuint a visibilitzar dramaturgues contemporànies i a ampliar el cànon teatral. Va patir poliomielitis de jove, fet que marcà la seva trajectòria vital. Va cursar una destacada formació: Ciències Econòmiques, Ciències de la Informació i posteriorment Filologia Hispànica, en què es doctorà. També estudià a l’Institut del Teatre, on aprofundí en l’àmbit escènic. Entre 1968 i 1970 visqué a Berkeley (Califòrnia), experiència que influí decisivament el seu pensament, sobretot en relació amb la contracultura i el […]
Fons Guillem-Jordi Graells
Guillem-Jordi Graells Andreu (Terrassa, 22 de maig de 1950) és un dramaturg, traductor, docent, gestor cultural i estudiós del teatre català amb una trajectòria professional vinculada a les principals institucions teatrals del país. Després de traslladar-se a Barcelona de jove, participa activament en la vida cultural catalana de finals dels anys seixanta i inicis dels setanta, especialment a través de la revista Serra d’Or i del llibre La generació literària dels 70, obra censurada que acabà donant nom a una nova generació d’escriptors.
Professionalment, desenvolupa una intensa activitat en l’àmbit teatral. Entra com a professor a l’Institut del Teatre el 1973, on també obté el títol d’Arts Dramàtiques. A partir de 1980, sota la direcció de Josep Montanyès, ocupa càrrecs de responsabilitat com a cap d’estudis i sotsdirector, funció que manté fins al 1988. Posteriorment, també hi exerceix com a director de Serveis Culturals i comissari de diverses exposicions.
Paral·lelament, […]
Fons Francesc Nel·lo
Francesc Nel·lo i Germán (Barcelona, 1931 – Barcelona, 2025) fou un director teatral català, fill de l’escenògraf Francesc Nel·lo i Ventosa i pare del saxofonista Dani Nel·lo, del geògraf i polític Oriol Nel·lo i de l’escriptor i traductor David Nel·lo. Es formà a l’Escola d’Art Dramàtic Adrià Gual amb Ricard Salvat i el 1958 publicà La pell de magrana i set contes més. Figura destacada del teatre independent, el 1966 fundà el Grup de Teatre Independent (GTI) i el grup L’Òliba, amb els quals dirigí muntatges que esdevingueren referents del teatre contemporani dins els cicles de teatre per a nois i noies de Cavall Fort al Teatre Romea. Des del 1971 i fins a la seva jubilació fou professor de l’Institut del Teatre, on deixà una empremta profunda per la seva manera de fer pedagògica, respectuosa i serena, que marcà diverses generacions d’actors i actrius. Treballà en televisió, tant a TVE com a […]
Dv juny 2026
Fons Enric Giménez i Lloberas
Foto: Ranzen
Enric Giménez i Lloberas (Barcelona, 1868-1939) va ser una figura destacada del teatre català, amb una carrera que va abastar l’actuació, la producció, l’escenografia i la direcció. Des de jove, va destacar en les arts plàstiques, participant en la construcció de monuments com el de Colom i l’Arc de Triomf de Barcelona, però va abandonar la escultura als vint anys per seguir la seva gran passió: el teatre, una vocació que ja tenia des de la seva família, amb pares i familiars aficionats a l’escena. Va començar la seva carrera professional l’any 1894, actuant en versions catalanes d’obres clàssiques i de repertori universal, com les de Ibsen, Goethe, Èsquil, Molière, Goldoni, G. Hauptmann, entre altres. Va participar en diverses companyies i teatres, destacant la seva tasca com a actor, director i escenògraf, i va ser pioner en introduir el gènere policial i detectivesc a l’escena catalana, […]
Fons Artur Carbonell
Foto: Pau Barceló Artur Carbonell i Carbonell (1906-1973) va ser un pintor, director teatral i sotsdirector de l’Institut del Teatre de Barcelona. Fill d’una família de Sitges, va començar a estudiar arquitectura però va abandonar per dedicar-se a la pintura. Va exposar les seves obres en diverses mostres, i va fer contactes amb l’avantguarda artística i el teatre a París el 1929. Va dirigir la seva primera obra teatral l’any 1930 i va continuar amb una activitat intensa com a pintor i director d’obres de teatre durant els anys 30. Després de la guerra, va centrar-se en el teatre i va ser professor i sotsdirector de l’Institut del Teatre. Va fundar la companyia Teatro del Arte amb Marta Grau i va dirigir diversos espectacles i musicals. A més, va ser reconegut per la seva dedicació al teatre amb la Medalla al Mèrit de l’Institut del Teatre el 1971. […]
Dv maig 2026
Fons Mudit Grau
Rosa Maria Grau Guasch, més coneguda com a Mudit Grau (Gavà, 2 de febrer de 1960), és una ballarina, pedagoga, coreògrafa i escriptora.
Titulada en dansa pel Real Conservatori d’Art Dramàtic i Dansa de Madrid, i en solfeig i piano pel Conservatori del Liceu de Barcelona, és una de les figures més influents i avantguardistes en l’escena del flamenc contemporani. Va ser ballarina a la companyia d’Antonio Gades a final dels anys 80. Des de 1994 dirigeix Color Dansa, una companyia catalana que ha revolucionat la interpretació del flamenc, fusionant tradició i innovació per a crear noves formes d’expressió artística.
Reconeguda per la seva contribució a l’art, Mudit Grau ha estat guardonada amb el Premi Ricard Moragas l’any 1996 per la coreografia Dansa el silenci, atorgat per la Diputació de Barcelona, i amb el Primer Premi del Certamen de Coreografia de Dansa Espanyola i Flamenc en 1995.
El […]
Dj abr. 2023
Fons Asunción Aguadé
Asunción Aguadé i Subias (Barcelona, 29 de juny de 1943), també coneguda artísticament com a Marysun, és una destacada ballarina, coreògrafa i professora de dansa. Va cursar els primers estudis de dansa clàssica a l’Institut del Teatre, on va conèixer a qui seria el seu gran mestre: Joan Magriñà. Formada també en dansa espanyola i contemporània, Aguadé s’inicià com a ballarina del Ballet del Gran Teatre del Liceu amb només tretze anys. El 1960 va ascendir a ballarina solista, i el 1963 a primera ballarina. Entre 1969 i 1978 va ser la ballarina estrella del cos de ball i va estrenar algunes de les coreografies més reconegudes de Joan Magriñà. En jubilar-se aquest, entre 1975 i 1988, va ser la directora de ball i coreògrafa del Ballet del Liceu. A més, de Magriñà també n’heretà l’Estudi de dansa del carrer Petritxol, que va dirigir entre 1976 i el seu tancament […]
Dv març 2023
Fons Quim Lecina
Quim Lecina Girona (Barcelona, 21 de maig de 1943 – Rupià, 31 de maig de 2020). Actor, professor i director de teatre català. Va ser un dels fundadors i membre del patronat durant molts anys del Teatre Lliure.
Va cursar estudis d’enginyeria. Es va iniciar al món del teatre amateur a l’Orfeó de Sants i va estudiar Interpretació a l’Institut del Teatre. Va participar a diverses sèries televisives i pel·lícules, però la seva veritable passió era la música. Va ser un dels actors i directors més inquiets i menys previsibles del panorama teatral català i el que realment l’animava era inventar espectacles proveïts d’una estranya fascinació, on el teatre es fonia amb altres arts com la poesia i sobretot amb la música.
El fons recull documentació inèdita com són els quaderns de direcció i els guions manuscrits, documentació audiovisual, premsa, fotografies, programes de […]













