Maria Josepa Izard i Llonch (Sabadell, 1911-2003) va ser una destacada pedagoga de la dansa, música i esportista catalana. Considerada una pionera de l’ensenyament de la dansa a Catalunya, va formar diverses generacions d’alumnes a Sabadell entre les dècades de 1950 i 1990. Procedent d’una família benestant, va combinar els estudis generals amb la formació musical en piano i solfeig. La seva vocació pel ballet la va portar a estudiar amb Joan Magrinyà, del qual fou una de les primeres deixebles. Durant la Guerra Civil es va exiliar a París, on es va perfeccionar amb Olga Preobrajenska, una de les grans figures del ballet rus. De retorn a Catalunya el 1939, va dirigir la secció de dansa clàssica d’Educación y Descanso. L’any següent va fundar una escola de dansa a Barcelona que es convertí en un dels centres de referència de la ciutat. També va desenvolupar una intensa activitat escènica, actuant amb Joan Magrinyà en teatres i festivals d’arreu de Catalunya i Espanya. Paral·lelament, va destacar en l’àmbit esportiu gràcies a la seva afició per la muntanya i l’esquí, disciplina en què fou una de les primeres practicants catalanes. La seva trajectòria va contribuir decisivament a la difusió i consolidació de la dansa clàssica a Catalunya.
El fons està format principalment per fotografies i programes tant de la seva activitat com a professional com de l’activitat docent a l’Acadèmia de Dansa Josefa Izard. En menor mesura hi ha documentació personal i familiar.
La documentació lliurada es pot consultar a través de l’inventari.
Podeu trobar part del fons catalogat i més documents relacionats a Escena Digital de Catalunya.
