Aquest dijous 21 de març se celebra la Diada Mundial Titellaire o Dia Mundial de la Marioneta, diada decretada l’any 2003 per la Unió Internacional del Titella (UNIMA) amb l’objectiu de posar en valor i promoure l’art del titella en totes les seves vessants. Cada any, des del 2006, es demana a una personalitat del sector artístic o cultural que escrigui el missatge d’aquesta diada. Aquest 2024 la diada es dedica al clima, i concretament  a la importància del canvi climàtic, els elements i el fràgil equilibri de la vida al món. El missatge d’enguany s’ha encarregat a Inés Pasic, de Bòsnia Hercegovina (graduada al Conservatori de Sarajevo ; Codirectora de THI i directora de Gaia teatre a Teatre Hugo i Inés i Gaia teatre), que s’ha dedicat al teatre desenvolupant noves tècniques de llenguatge corporal. En la seva trajectòria professional ha participat en més de 300 festivals de titelles, mim i dansa d’arreu del món, dictat centenars de tallers per als professionals i impartit classes magistrals a més de 50 països. UNIMA Catalunya ha escollit al Museu Internacional dels Titelles de Catalunya, ubicat a Palau-solità i Plegamans, com la seu dels actes d’aquesta diada a Catalunya. Consulteu la seva programació aquí.

Ens sumem a aquesta diada amb l’estrena d’un reportatge sobre l’Estaquirot Teatre, produït per Bonobo Films: 

REPORTATGE. Erol Ileri dirigeix aquest reportatge de 5 minuts, amb guió de Teresa Turiera-Puigbò, on descobrireu el llegat i la història d’una de les companyies de teatre de titelles catalana més emblemàtica i de més llarga trajectòria de la mà dels seus integrants: Albert Albà (Bertu), Olga Jiménez i Núria Benedicto. L’Estaquirot Teatre es funda a Vilanova i la Geltrú el 1973 i a finals de l’any 2023 han celebrat els seus 50 anys amb una exposició a Vilanova i la Geltrú que ha posat el punt i final a la seva trajectòria de 41 espectacles de creació, i 10851 actuacions. L’exposició, a més d’explicar la seva història, és un homenatge a la professió i mostra l’evolució del sector titellaire durant els darrers 50 anys. Entre els titellaires amb els que han treballat volem destacar a Alfred Casas, un referent en la docència del teatre visual i d’objectes a l’Institut del Teatre.  Pròximament l’exposició es podrà veure al Tòpic de Tolosa, i un cop acabada, cap a finals d’any, la companyia ha decidit llegar-nos el seu importantíssim fons material i documental, que passarà a integrar-se als nostres fons i a formar part del patrimoni històric de les arts escèniques a Catalunya que conservem.

Altres novetats sobre el teatre de titelles i molt més:

LLIBRE EN LÍNIA. Ja està disponible al Reservori digital de l’Institut del Teatre RedIT, Desordre general. Joan Baixas en el 50 aniversari del Teatre de La Claca, el llibre de Joan Baixas, Glòria Rognoni i Marina Baixas, sobre aquesta altra fonamental companyia catalana de teatre de titelles fundada l’any 1968 per Joan Baixas i Teresa Calafell, i que l’Institut del Teatre va publicar el novembre de 2018 en català, castellà i anglès, l’any de la donació del fons Joan Baixas-La Claca al nostre museu. Segons Glòria Rognoni, autora i editora, és “una evocació poètica, delicada, potent. Són esclats de records, de vivències, d’aprenentatges… tant del passat com del present. De la seva tenacitat. Del seu ordre i del seu desordre. D’allà on n’ha esdevingut i brollat la versatilitat d’una obra extensa”.

Llibre "Desordre general. Joan Baixas en el 50 aniversari del Teatre de La Claca", publicat per l'Institut del Teatre el 2018.

La Claca va ser continuadora de la tradició titellaire catalana (de Juli Pi, Ezequiel Vigués Didó, família Anglès, etc), i que enriqueix a partir de la utilització d’un ampli ventall de matèries plàstiques i nous recursos tècnics, evolucionant des del format de titelles més clàssic fins espectacles de caràcter més pròpiament teatral. Comencen a actuar en 1966 i després d’un començament basat en espectacles de titelles, màscares i ninots, el grup aconsegueix un gran prestigi internacional gràcies, especialment, a Mori el Merma, un espectacle basat en Ubú rei, d’Alfred Jarry, amb ninots pintats per Joan Miró. Al cap de deu anys, la Claca s’especialitza en teatre visual i col·labora amb diversos pintors, entre els quals destaquen Antoni Tàpies, Antonio Saura,i Roberto-Sebastian Matta. Al llarg de la seva trajectòria, La Claca va estar convidada a més de seixanta festivals nacionals i internacionals, i va actuar en espais tan emblemàtics com el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, ​​els Riverside Studios de Londres, el Centre Pompidou de París, la Sydney Opera House o al Lincoln Center de Nova York. El 1989 Joan Baixas clausura la companyia per dedicar-se a la seva obra personal d’investigació pictòrica i teatral. Anteriorment, el 1973 havia participat en la creació del Departament de Titelles i Marionetes de l’Institut del Teatre de Barcelona i el Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona, ​​que va dirigir en diverses ocasions.

FONS DE TITELLES. Us convidem també a conéixer millor el nostre fons de titelles i que feliciteu als vostres amics en aquest dia amb les nostres targetes postals fetes expressament per a aquesta ocasió, descarregant-les totes des d’aquest pdf.

GUIA TEMÀTICA. També podeu consultar la nostra Guia temàtica de titelles on descobrireu en una única pàgina tots els documents i informació sobre el món dels titelles a tots els nostres recursos.

 

EXPOSICIÓ ITINERANT. Per últim volem que conegueu la nostra exposició itinerant Capturar l’alè. Fotografies de Jesús Atienza, fotògraf que ha viscut amb titelles i titellaires des de 1977, quan, buscant les marionetes de Harry V. Tozer es va trobar amb les marionetes de Pepe Otal. I des d’aquell moment va viatjar amb els titellaires i les titellaires en les seves pròpies furgonetes, va menjar i dormir amb ells i amb els seus ninots. Per tot Catalunya, per tot Espanya i per bona part d’Europa. El 1978 va fundar, amb l’equip del seu mestre Albert Guspi, el Centre Internacional de Fotografia de Barcelona, el CIFB. Allà, amb els millors fotògrafs, va aprendre a fotografiar el món. Van triar la fotografia social, no la fotografia plàstica. I, dins de l’àmbit social, l’Atienza va optar per allò més lligat a la vida i a la mort: el circ, el tatuatge, la carn, les marionetes.

Cartell de l'exposició de fotografies de titelles Capturar l'alè, de Jesús Atienza

A més a més, aquest any els titelles i el teatre de titelles són protagonistes destacats de la nostra activitat. Consulteu totes les activitats que hem preparat aquí.