Qui pot entrar en un teatre? Qui pot entendre el que passa a escena? Qui pot emocionar-se? El nou episodi de Tothom a escena es pregunta què vol dir, realment, que l’escena sigui de tothom. Perquè el teatre sempre ha estat un espai compartit, però una comunitat només és completa quan ningú no en queda fora.
L’episodi planteja un canvi de mirada: passar de pensar l’accessibilitat com un servei que s’afegeix al final —rampes, subtítols, audiodescripció— a entendre-la com una part de la mateixa creació escènica, present des del primer moment del procés. Es parla també de com la llengua de signes o l’audiodescripció, quan formen part de la dramatúrgia, transformen l’obra i esdevenen llenguatge escènic; i de com aquest canvi ha de començar molt abans que s’aixequi el teló, a les escoles i als conservatoris.
Per parlar-ne, comptem amb tres veus. Gonzalo Iturregui, investigador en traducció, estudis de gènere i accessibilitat, i comissari de l’exposició Obrir portes, aixecar telons, ja disponible per a itinerància. Javi Díez, intèrpret de llengua de signes catalana, que ha participat en muntatges com Oficina de vida independent o Treballs forçats. I l’actor i ballarí Joel Balseiro, que enguany ha debutat al Teatre Nacional de Catalunya amb Una brillant imperfecció, amb la Cia. Vero Cendoya.
