Del 13 d’abril al 15 de maig. Vestíbul del Teatre Estudi de l’Institut del Teatre.
L’exposició Antonio Gades.50 años de danza española resumía en 18 panells la faceta artística de l’home que revolucionà el món de la dansa espanyola i del flamenc. Va modelar les dues disciplines de tal manera que aconseguí expressar les més profundes inquietuds de l’ésser humà, dins d’un llenguatge estètic depurat i arrelat en les tradicions i la cultura del poble espanyol.
Antoni Esteve Ródenas va néixer a Elda (Alacant) el 1936, en una família tan humil com segura de les seves conviccions ètiques i polítiques. Va deixar l’escola amb 11 anys i va començar a treballar com a botons, repartidor de diaris, venedor de torró, etc. Amb 14 anys va iniciar la relació amb la dansa a partir dels ensenyaments de qui seria sempre la seva mestra, Pilar López, i amb la companyia en la qual va debutar com a primer ballarí, cosa que el portà a ser considerat com una de les màximes figures de la dansa mundial. La constant curiositat d’Antoni, que l’acompanyà fins a l’últim dels seus dies, l’enorme capacitat de treball, l’amor envers l’ésser humà i el desig de justícia són part fonamental de la consecució d’aquesta fita. Però també ho són els llocs i temps en què va viure, les seves aficions i les gents que va conèixer pel món des que, sent encara un nen, va trobar en la dansa la seva forma de lluitar i un vehicle d’expressió.
Ara que ja no hi és, res ens parla de Gades ni del seu art com les seves pròpies coreografies. Però les fotografies, retalls de premsa, cartells, programes de mà i entrevistes que conformaven aquesta exposició, realitzadada per la Fundación Antonio Gades, van ajudar a completar la imatge d’un home que perviu per sobre del temps i dels fets concrets.
Antonio Gades als catàlegs del MAE:
