Fons Joan Font

Joan Font i Pujol (Olesa de Montserrat, 3 de maig de 1949) és un destacat actor i director teatral i d’òpera català. Va iniciar la seva trajectòria en el món del teatre a través de les representacions d’Els Pastorets i La Passió al seu poble natal, Olesa de Montserrat, on va desenvolupar un interès pel folklore i les tradicions catalanes, així com per la teatralitat dels espectacles de carrer i l’ús expressiu de les màscares. Als 17 anys, es va traslladà a Barcelona per ampliar la seva formació als Estudis Nous, on va coneixer figures com Albert Boadella, Albert Vidal, Maria Aurèlia Capmany, Josep Anton Codina i Josep Montanyès. L’any 1968, amb José Tamayo, participà com a ajudant de direcció en una versió actualitzada de La Passió, i també s’encarregà de la il·luminació dels espectacles de varietats de Capmany i Jaume Vidal Alcover a La Cova del Drac. Es va titular a l’Institut del Teatre el 1970 i estudià amb Jacques Lecoq a París el 1971.  El 19 de novembre de 1971, fou membre fundador de la companyia de teatre independent Comediants. Durant la seva absència a França, el grup es consolidà i estrenà obres com Non 2 Fons Joan Font plus plis (1972), Catacroc (1973), Taller (1976) i Plou i fa sol (1976), entre d’altres. El 1983, adquiriren Vil·la Soledat a Canet de Mar, que esdevingué el Centre de Creació La Vinya.  A banda del teatre, Font ha participat en el món de l’òpera i ha estat director artístic de nombrosos actes, com la designació de Barcelona com a seu olímpica. La seva trajectòria ha estat reconeguda amb diversos premis i distincions, com la Creu de Sant Jordi el 1996

.