Frederic Soler i Hubert, (Barcelona, 9 d’octubre de 1839 – 4 de juliol de 1895), fou un dramaturg, poeta i empresari teatral. Màxim representant del teatre romàntic català, revitalitza amb èxit de públic el gènere popular amb obres de caràcter satíric i humorístic com: L’esquella de la torratxa (1864), El castell dels tres dragons (1865), entre d’altres, representades a la societat La Gata, signant amb el pseudònim “Serafí Pitarra”. Més endavant, signant amb el seu nom, es decanta pel drama, que té molta acceptació del públic burgès, que s’hi veu representat, amb obres com Les joies de la Roser (1866) o Batalla de reines (1887), que rep un premi extraordinari de la Real Academia de la Lengua Española. Funda la societat Teatre Català, al Romea, de la qual n’és empresari. També conrea la poesia, tant la satírica com la culta, i és nomenat mestre en gai saber als Jocs Florals.
Font: escriptors.cat
Al fons trobem gran quantitat de textos manuscrits, i mecanoscrits, correspondència, premsa, principalment, que aporten informació sobre l’autor i la seva obra dins el context del teatre popular català del segle XIX. En menor volum trobem documentació administrativa de la seva etapa com a director del Teatre Romea, fotografies, obres d’art i objectes. També tenim el fons personal del seu fill Ernest Soler de las Casas.
