El proper dijous 4 de juny, de 10.30h a 12h, l’auditori de l’Institut del Teatre acollirà la conferència La escritura dramática en colaboración en el Siglo de Oro a través de sus manuscritos: el autógrafo de La más hidalga hermosura, organitzada pel Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE) i el Departament de Filologia Espanyola de la Universitat Autònoma de Barcelona. La conferència serà a càrrec de Sergio Rodríguez Nicolás, doctorand de la Universidad de León, que actualment està elaborant la seva tesi sobre el manuscrit La más hidalga hermosura.

La conferència neix d’una proposta de Sònia Boadas, professora titular de literatura espanyola a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que lidera els grups de recerca PROLOPE i THAL-IA de la UAB, aquest darrer centrat en la intel·ligència artificial aplicada als manuscrits teatrals i que també investiga el fons de manuscrits del MAE.

Sergio Rodríguez (León, 1995) és graduat en Lengua Española y su Literatura i té el doble màster en Estudios Hispánicos Superiores i en Profesorado en Educación, així com el màster en Cultura y Pensamiento Europeo: tradición y pervivencia. Actualment és investigador del Departamento de Filología Hispánica y Clásica de la Facultad de Filosofía y Letras de la Universidad de León.

Acte obert al públic amb confirmació prèvia d’assistència a alvarezrb@institutdelteatre.cat.

Un manuscrit a tres mans

La más hidalga hermosura és un manuscrit del segle XVII que pertany als fons bibliogràfics patrimonials del MAE. L’obra és especialment singular perquè està escrita a tres mans: cadascuna de les tres jornades o actes està signada per un dramaturg diferent, una pràctica habitual en el teatre del Segle d’Or. La primera jornada és obra de Juan de Zabaleta, la segona de Francisco de Rojas Zorrilla i la tercera de Pedro Calderón de la Barca.

El manuscrit és un autògraf, és a dir, un document escrit pels mateixos autors i no una còpia posterior. La llicència de representació signada pel censor Juan Navarro de Espinosa el 4 de desembre de 1645 permet situar-ne la composició a la segona meitat d’aquell any.

L’obra va tenir un gran èxit als segles XVII i XVIII i narra la història de la reina de Lleó, decidida a venjar la mort del seu pare, assassinat per Fernán González. Intrigues polítiques, empresonaments, fugides i un triangle amorós entre el comte, la infanta Sancha i Violante construeixen una trama plena de tensió dramàtica, gelosia i malentesos.

El manuscrit va formar part de la col·lecció d’Artur Sedó abans d’incorporar-se al fons patrimonial del MAE, i anteriorment havia estat a la Biblioteca Osuna Marquès de Pidal.