Fons Enric Giménez i Lloberas

Enric Giménez i Lloberas (Barcelona, 1868-1939) va ser una figura destacada del teatre català, amb una carrera que va abastar l’actuació, la producció, l’escenografia i la direcció. Des de jove, va destacar en les arts plàstiques, participant en la construcció de monuments com el de Colom i l’Arc de Triomf de Barcelona, però va abandonar la escultura als vint anys per seguir la seva gran passió: el teatre, una vocació que ja tenia des de la seva família, amb pares i familiars aficionats a l’escena. Va començar la seva carrera professional l’any 1894, actuant en versions catalanes d’obres clàssiques i de repertori universal, com les de Ibsen, Goethe, Èsquil, Molière, Goldoni, G. Hauptmann, entre altres. Va participar en diverses companyies i teatres, destacant la seva tasca com a actor, director i escenògraf, i va ser pioner en introduir el gènere policial i detectivesc a l’escena catalana, basant-se en personatges d’autors com Arthur Conan Doyle i Maurice Leblanc. A més, va treballar en cinema, interpretant i co-dirigint pel·lícules com Terra Baixa i La Dolores, i dissenyant escenografies de plató. També va ser professor i va formar part de l’Institut del Teatre des de la seva fundació el 1915, on va influir en la formació de moltes figures importants del teatre català. Entre 1934 i 1936, va exercir com a director interí de l’institut. La seva trajectòria va ser essencial per al desenvolupament del teatre a Catalunya, combinant la seva passió per l’art amb una gran capacitat creativa i pedagògica.

.