
Maria Josep Ragué Àrias (Barcelona, 26 de juliol de 1941 – Barcelona, 18 de juny de 2019) fou dramaturga, assagista, crítica teatral, investigadora i activista feminista. És considerada una referent indiscutible en l’estudi del teatre contemporani català i hispànic, i pionera en la incorporació del a perspectiva de gènere en els estudis teatral, especialment el l’estudi dels mites femenins grecs i les seves reescriptures contemporànies, i defensant la idea de l’autoria femenina com a valor diferencial, contribuint a visibilitzar dramaturgues contemporànies i a ampliar el cànon teatral. Va patir poliomielitis de jove, fet que marcà la seva trajectòria vital. Va cursar una destacada formació: Ciències Econòmiques, Ciències de la Informació i posteriorment Filologia Hispànica, en què es doctorà. També estudià a l’Institut del Teatre, on aprofundí en l’àmbit escènic. Entre 1968 i 1970 visqué a Berkeley (Califòrnia), experiència que influí decisivament el seu pensament, sobretot en relació amb la contracultura i el moviment d’alliberament de les dones. D’aquells anys sorgiren els seus primers llibres, com ‘California Trip’ (1971) i ‘Hablan las Women’s Lib’ (1972). Als anys setanta participà activament en el feminisme i fou una de les fundadores del Partit Feminista de Catalunya. A partir dels anys vuitanta i noranta, consolidà una intensa tasca com a crítica teatral, especialment al diari ‘El Mundo’, i com a professora titular d’Història de les Arts Escèniques a la Universitat de Barcelona. Com a dramaturga, escriví peces basades en mites clàssics, com ‘Clitemnestra’ (1986), ‘La llibertat de Fedra’ (1988) o ‘Ritual per a Medea’ (1989). Va ser jurat de teatre als Premis de la Crítica de Recomana.cat, i des de la seva mort al 2020 s’atorga un premi honorífic amb el seu nom, queconcedeix Recomana.cat a l’aportació, companyia o trajectòria feminista dins les arts escèniques.
El fons està format per la documentació que Maria-Josep Ragué-Àrias va presentar a la Universitat de Barcelona per a opositar a la plaça titular de professora al departament d’Història de l’Art l’any 1991, que inclou tota la seva producció escrita fins l’any 1991, i que Iolanda G. Madariaga va ajudar a organitzar i compilar. També formen part del fons llibres, revistes i premsa escrita amb posterioritat al 1991 que Madariaga també va recopilar.
La documentació lliurada es pot consultar a través de l’inventari.
Podeu trobar part del fons catalogat i més documents relacionats a Escena Digital de Catalunya.



