El Nadal està a punt d’arribar i des del MAE us presentem el butlletí de novetats bibliogràfiques i audiovisuals d’aquest mes que podreu gaudir durant les vacances. No deixeu d’entrar a cada apartat i les coneixereu!
Si el voleu rebre directament a la vostra bústia, ens ho podeu demanar per correu electrònic a biblioteca.itb@institutdelteatre.cat.
De l’11 al 15 de desembre celebrem la Setmana dels Donatius a la biblioteca de Barcelona.
Veniu i emporteu-vos lliurement els documents que us interessin. Són documents que ens donen i que desestimem per ser duplicats o no pertinents als nostres fons.
Diàriament s’aniran introduint novetats. Us hi esperem!!!!
Totes les biblioteques del MAE estaran tancades aquest 7 de desembre. Disculpeu les molèsties.
L’exposició Pau Barceló i Josep Romeu es prorroga fins el 7 de desembre.
Si no l’heu vista, encara hi sou a temps!
Ja està disponible a les nostres biblioteques el darrer número de la col·lecció Dramaticles que cooedita l’Institut del Teatre amb Comanegra.
Més informació sobre la publicació al web de l’Institut del Teatre.
Vegeu la disponibilitat d’aquesta col·lecció a Biblioescènic.
La revista Datatèxtil del Centre de Documentació i Museu Tèxtil de Terrassa acaba de publicar al seu darrer número, l’article de l’equip de museu del MAE, Carme Carreño i Laura Ars La indumentària teatral. Una aproximació a les col·leccions, on es posa en valor la importància de la indumentària escènica i les grans col·leccions que conservem.
Tots els fons d’indumentària del MAE els trobeu a Escena Digital.
L’Auditori de l’Institut del Teatre acull aquest divendres 24 de novembre, a les 19 h, l’acte de presentació del llibre Wagner en Madrid 1876-1925, de Loli Castellón. Es tracta d’un estudi que l’autora ha dut a terme durant catorze anys que analitza la repercussió de les òperes de Wagner al Teatre Real i a la ciutat de Madrid. El llibre detalla cadascun dels factors que van influenciar en l’èxit de Wagner, des de la representació de la primera òpera al Teatro Real l’any 1876, fins al 1925, any de tancament del teatre a causa del deteriorament de l’edifici.
El llibre que es presenta és el primer d’una col·lecció de dos volums que estudiaran l’impacte de Wagner a Madrid. El primer proposa un recorregut per la vida musical dels teatres madrilenys, les òperes wagnerianes i l’acollida wagneriana al Teatre Real, mentre que el segon volum repassa les escenografies i la influència de Luis París […]
T’agraden les arts escèniques? Ets un aficionat a la fotografia? El nou concurs de Instagram del Museu de les Arts Escèniques és per a tu.
#Lesmevesartesceniques és un concurs de fotografia que busca descobrir què són, què signifiquen o què transmeten les arts escèniques als nostres seguidors. Volem saber què són les arts escèniques per a tu i – com que una imatge val més que mil paraules – volem que ens ho expliquis amb una fotografia.
Pots guanyar un lot de llibres d’obres de teatre de l’editorial Comanegra!
Participar és molt senzill: fes una fotografia relacionada amb les arts escèniques (si ho desitges, està permès deixar-se endur per la inspiració i retocar-la o fer un fotomuntatge) i penja-la a Instagram seguint les condicions que et donarem a continuació.
Condicions:
Ep! Recorda que si […]
El nebot d’Antonio el Bailarín, Enrique Burgos, també ballarí i mestre de dansa espanyola, juntament amb el seu fons i el de Rosa García, ens ha donat un fons majoritàriament d’indumentària escènica d’Antonio el Bailarín, encara que també hi ha algun dibuix, algunes fotografies i cartells i alguns dossiers i ja està consultable al nostre web.
Aquest fons incrementa el valor de la nostra col·lecció d’indumentària i el de la dansa espanyola, amb una personalitat clau en la història de la dansa espanyola com fou aquest ballarí, bailaor, coreògraf i director que destacà per la seva innovació, difusió i creació en aquest art.
Accediu al fons Antonio el Bailarín.
Antonio el Bailarín (Sevilla, 1921 – Madrid, 1996), nom artístic d’Antonio Ruiz Soler, va ser ballarí, bailaor, coreògraf i director i figura clau en la història de la dansa espanyola per la seva innovació, difusió i creació en aquest art. La fama li acompanyà durant tota una vida dedicada al ball, tant a escenaris de dins i fora del país o a la pantalla, on protagonitzà dotzenes de pel·lícules. Començà amb 6 anys a l’academia del Maestro Realito. Qualificat com a nen prodigi, fou parella professional amb la també nena prodigi i ballarina i bailaora Rosario amb només 7 anys, relació que duraria fins el 1952 i recorreria el món amb el nom artístic d’Antonio y Rosario. El 1937 és molt important ja que l’empresari Marquesi els contracta per anar a Amèrica, on s’hi estarà 12 anys, 7 d’ells actuant a la sala Walforf-Astoria de Nova York. Ja a Espanya, el 1949, […]
