Institut del Teatre

Fons personals

Pàgina inicial/Tag:Fons personals

Dl juny 2021

Nous fons de Gastó A. Màntua i de la seva filla Cecília A. Màntua

By |2021-06-16T11:04:03+02:00Dilluns, juny 14, 2021|Categories: Notícies|Tags: , , , , , |

Acabem de donar accés als fons dels dramaturgs Gastó A. Màntua i Cecília A. Màntua,  pare i filla, que ens donà Jordi Canals i Molins l’any 2015.

 

Gastó A. Màntua (Barcelona, 1878 – 1947). El seu nom real era Gastó Alonso i Manaut. Va ser un escriptor i actor teatral. Va col·laborar com a actor amb l’Agrupació Avenir i escriví grans comèdies de costums i peces de caràcter jocós i popular, que assoliren grans èxits, com Un milionari del Putxet (1927), La veïna del Serrat (1930), El paradís artificial (1930), La més bonica del barri(1933) i operetes com Deauville, port de París (1932; música de J. M. Torrents). D’entre totes destaca, juntament amb Josep Amich (Amichatis) Baixant de la Font del Gat o La Marieta de l’ull viu (1922). També va traduir textos de dramaturgs francesos i italians. I publicà la novel·la La caràtula (1924). Marit de l’actriu Joana Bozzo i pare de […]

Llegeix més
Comentaris tancats a Nous fons de Gastó A. Màntua i de la seva filla Cecília A. Màntua

Fons Cecília A. Màntua

By |2026-07-03T13:57:27+02:00Dijous, juny 10, 2021|Categories: Actrius, Dramaturgues, Fons, Literatura, Teatre|Tags: , |

Cecília A. Màntua  (Cecília Alonso i Bozzo) (Barcelona, 1909-1974). Va ser una escriptora, guionista radiofònica, publicista, actriu i dramaturga catalana. Filla de l’actriu Joana Bozzo i del dramaturg Gastó Alonso i Manaut. Les emissores radiofòniques van ser el principal canal de difusió de les seves obres, essent les més conegudes: Ha passat una oreneta (1936); La Pepa maca (1954, editada el 1959); Princesa de Barcelona (1959), Maria Coral, la pessebrista (1961) i Història d’un mirall (1966). Era una dona polivalent per l’època, que va decidir trencar amb el rol i estereotips de la dona del segle XX i dedicar-se principalment a la vida laboral, cultivant èxits amb les seves estrenes d’obres dramàtiques.

El fons conté informació biogràfica i professional de la seva vida. Hi ha documents inèdits, cartes i postals personals que permeten a l’investigador descobrir les informacions d’aquesta dramaturga, escriptora i publicista catalana del segle XX.. Hi ha moltes […]

Llegeix més
Comentaris tancats a Fons Cecília A. Màntua

Fons Gastó A. Màntua

By |2026-07-03T13:58:01+02:00Dijous, juny 10, 2021|Categories: Actors, Dramaturgs, Fons, Teatre|Tags: , |

Gastó A. Màntua (Gastó Alonso i Manaut) (Barcelona, 1878 – 1947). Va ser un escriptor i actor teatral. Va col·laborar com a actor amb l’Agrupació Avenir i escriví grans comèdies de costums i peces de caràcter jocós i popular, com Baixant de la Font del Gat (1922) o La veïna del terrat (1930), entre d’altres. També va traduir textos de dramaturgs francesos i italians. I publicà la novel·la La caràtula (1924). Marit de l’actriu Joana Bozzo i pare de l’escriptora Cecília Alonso i Bozzo, a qui va transmetre la professió que aquesta va seguir amb el pseudònim del seu pare, Cecília A. Màntua.

El fons conté informació biogràfica i professional de la vida Gastó A. Màntua. Majoritàriament trobem manuscrits inèdits i documents laborals; i,  en menor mesura, cartes i postals personals. 

La documentació lliurada  es pot consultar a través de l’inventari. 

Podeu trobar […]

Llegeix més
Comentaris tancats a Fons Gastó A. Màntua

Dt oct. 2020

Nou fons de dansa clàssica de Consol Villaubí i el seu Ballet Experimental de l’Eixample de Barcelona

By |2020-10-20T13:35:06+02:00Dimarts, octubre 20, 2020|Categories: Notícies|Tags: , , , , , |

El darrer fons que incorporem és el la ballarina de dansa clàssica i coreògrafa Consol Villaubí (1932-2019), pionera de la dansa contemporània a Catalunya, i que ens donà la seva filla Rosa Puig Villaubí el passat juny de 2020.

Formada a l’Institut del Teatre amb els mestres Joan Magriñà i Marina Noreg i a París a l’Institut Chorégraphique del Teatro Nacional de la Opera, va ser pionera, promotora i primera ballarina de grups d’avantguarda als anys 50, realitzant gires d’intercanvi i investigació coreogràfica per Moscú, Itàlia, Bèlgica, Anglaterra, Suïssa i Nova York. Després dels seus anys a París, on fou primera ballarina del Ballet Moderne de París, s’instal·la a Barcelona i comença a treballar sobre la investigació coreogràfica a partir de la música i la plàstica d’avantguarda. Després d’una intensa activitat professional en teatre, cinema i televisió, crea, l’any 1972, el Ballet Experimental de l’Eixample de Barcelona, on col·laborava amb artistes plàstics i musicals de l’avantguarda catalana vinculada al […]

Llegeix més
Comentaris tancats a Nou fons de dansa clàssica de Consol Villaubí i el seu Ballet Experimental de l’Eixample de Barcelona

Fons Consol Villaubí

By |2026-07-03T14:18:26+02:00Dilluns, octubre 19, 2020|Categories: Ballarines, Coreògrafes, Dansa, Docents, Fons|Tags: , , , , |

Consol Villaubí i Pons (Badalona, 1932-Barcelona, 2019). Va ser una ballarina, coreògrafa catalana i una de les pioneres en introduir el ballet contemporani a Catalunya. Inicia els seus estudis a l’Institut del Teatre de Barcelona amb els mestres Joan Magrinyà i Marina Noreg. I continuà a l’Institut Chorégraphique du Théâtre National de l’Opéra de París. Va formar part de la companyia Joan Tena, pioner en fundar una companyia independent de dansa a Barcelona. Entre 1956 i 1961 ballà amb la companyia Ballet moderne de París. També realitzà gires d’investigació coreogràfica i d’intercanvi a Moscú, Nova York, Itàlia, el Regne Unit i Suïssa.

L’any 1972 va fundar el Ballet Experimental de l’Eixample de Barcelona, del qual va ser directora i coreògrafa amb l’assessorament artístic d’Arnau Puig. Allunyant-se del món del ballet clàssic va col·laborar amb un gran nombre de professionals de diversos àmbits artístics contemporanis, alguns […]

Llegeix més
Comentaris tancats a Fons Consol Villaubí

Dl maig 2020

Noves col·leccions singulars al web

By |2022-03-04T08:09:43+01:00Dilluns, maig 11, 2020|Categories: Notícies|Tags: , , , , , , , , , |

Durant el confinament estem donant accés a nous fons personals i institucionals: Fons Isidre Prunés (de figurinisme i escenografia), Fons Teatre Regina, i dos fons d’òpera Fons Ángeles Gulín i Col·lecció Santiago Vela.

Llegeix més
Comentaris tancats a Noves col·leccions singulars al web

Fons Ángeles Gulín

By |2026-07-03T13:55:05+02:00Dilluns, maig 4, 2020|Categories: Cantants, Fons, Òpera|Tags: , |

Ángeles Gulín Domínguez (Ribadavia, Ourense, 14 de febrer de 1939 – Madrid, 10 d’octubre de 2002) va ser una destacada soprano espanyola. Es va formar al Conservatori de Montevideo. Debuta l’any 1967 a Düsseldorf cantant El sombrero de tres picos, fet que li permet actuar a diferents teatres alemanys. A l’abril del 1968 es presenta al Concurs Voci Verdiane de Busseto on guanya el primer premi que li dona l’oportunitat d’entrar al món de l’òpera italiana, debutant a Parma cantant  Stiffelio de Verdi. El gran reconeixement l’aconsegueix a La Fenice de Venècia amb Il Corsaro, La Wally, Nabucco, Fernand Cortez i Manon Lescaut. A partir d’aquest moment actuarà a diversos teatres d’arreu del món: el 1968 al Teatro Real de Madrid fent una versió de La vida breve, el 1970 al Liceu interpreta Aida al costat de Pedro Lavirgen i La Gioconda al Teatro de […]

Llegeix més
Comentaris tancats a Fons Ángeles Gulín

Dc abr. 2020

Fons Isidre Prunés

By |2026-07-03T14:07:44+02:00Dimecres, abril 29, 2020|Categories: Escenografia, Escenògrafs, Fons|Tags: , |

Isidre Prunés Magrans (Barcelona, 23 de juny 1948 – 25 de juliol 2014) va ser un escenògraf i figurinista de teatre, òpera i cinema i pedagog. Es va titular en Art Dramàtic, en l’especialitat d’Escenografia a l’Institut del Teatre de Barcelona on fou deixeble de Fabià Puigserver. També va ser membre fundador de l’Associació d’Escenògrafs de Catalunya. La seva activitat professional s’inicia l’any 1975 juntament amb l’escenògrafa Montserrat Amenós, amb qui va treballar fins al 1995 per la companyia Dagoll Dagom. Posteriorment continua en solitari fins al 2014 compaginant la docència a l’Institut del Teatre amb la seva tasca professional. Va ser guardonat amb el Premi Nacional d’Escenografia, Premis Max per Els Pirates i Mar i Cel, Premi Goya al millor vestuari per la pel·lícula El nen de la lluna d’Agustí Villaronga i Premi de Cinema de la Generalitat per Daniya. A més, va dissenyar el vestuari per a obres […]

Llegeix més
Comentaris tancats a Fons Isidre Prunés

Dv gen. 2020

Nou fons Raimundo Torres

By |2020-02-04T15:48:30+01:00Divendres, gener 24, 2020|Categories: Notícies|Tags: , , , |

Ja està disponible el fons Raimundo Torres.

Aquest és un petit fons que ens els donà Begoña Torres, filla del baríton, l’any passat. Conté alguns records personals, programes, fotografies , premsa i alguns cartells, i 4 objectes,  dos de l’òpera de Boris Godunov ( unes botes i un anell) i   dos del Baró de Scarpia a  Tosca (un monocle i una agulla de pit).

Llegeix més
Comentaris tancats a Nou fons Raimundo Torres

Fons Raimundo Torres

By |2026-07-03T14:16:16+02:00Divendres, gener 24, 2020|Categories: Cantants, Fons, Òpera, Sarsuela|Tags: , |

Raimundo Torres (Barcelona, 10 maig 1912 – 9 abril 1987). Baríton català que es va formar amb la professora Anna Militch a Barcelona i va debutar al Gran Teatre del Liceu la temporada 1942-1943 amb l’obra Madame Butterfly. Destacà en obres de Richard Wagner i en Boris Godunov, de Mússorgski, per l’acurada interpretació del personatge del qual va estudiar detalladament els seus moviments i característiques.

Va fer llargues temporades a teatres d’Alemanya i Itàlia. Estrenà Cardillac, de Paul Hindemith a La Fenice de Venècia, i participà en la primera audició europea d’El Pessebre, de Pau Casals, a Assís, Itàlia (1962). Enregistrà òperes catalanes com Canigó, d’Antoni Massana, El giravolt de maig d’Eduard Toldrà i a partir del 1965 es va dedicar a la sarsuela.

També conreà el dibuix i va fer exposicions, com la de Barcelona, a la Sala Rovira el 1972.

El […]

Llegeix més
Comentaris tancats a Fons Raimundo Torres
Go to Top