Què passa quan una generació de creadors desapareix abans de poder transmetre el seu llegat? El nou episodi de Tothom a escena s’endinsa en la història del VIH i la sida en les arts escèniques, una història feta d’absències i de silencis, però també de cures i de comunitat. Ho fa amb dues veus: el ballarí, coreògraf i pedagog Aimar Pérez Galí i l’acadèmic, escriptor i gestor cultural Isaias Fanlo.
Pérez Galí explica com una pregunta («Com pot ser que els amics dels meus amics hagin mort i jo no conegui ni els seus noms?») el va portar a reconstruir les trajectòries de ballarins i coreògrafs que haurien pogut ser els seus referents, i a dur aquesta memòria a l’escena amb ballarins de cinc generacions. Fanlo, per la seva banda, distingeix entre la crisi mèdica i la del relat, i reflexiona sobre per què el teatre català en va parlar poc i sovint ho va fer a través de textos vinguts de fora.
La conversa recorda que aquells anys van ser també «moments de molt dolor, però també de produir comunitat», i que avui ja no es parla només de morir de sida, sinó de viure amb VIH, sense oblidar l’estigma i les desigualtats que persisteixen. Un episodi per pensar què poden fer les arts escèniques davant la història: posar noms a les absències i convertir el silenci en paraula.
Escolta’l ara: iVoox · Spotify · Apple Podcasts
