Fons Joan Baixas-La Claca
La Claca va ser una companyia de teatre de titelles i teatre amb objectes fundada el 1968 per Joan Baixas i Teresa Calafell. Són continuadors de la tradició titellaire catalana (de Juli Pi, Ezequiel Vigués Didó, família Anglès, etc), que enriqueixen a partir de la utilització d’un ampli ventall de matèries plàstiques i nous recursos tècnics, evolucionant des del format de titelles més clàssic fins espectacles de caràcter més pròpiament teatral. Comencen a actuar en 1966 i després d’un començament basat en espectacles de titelles, màscares i ninots, el grup aconsegueix un gran prestigi internacional gràcies, especialment, a Mori el Merma, un espectacle basat en Ubú rei, d’Alfred Jarry, amb ninots pintats per Joan Miró. Al cap de deu anys, la Claca s’especialitza en teatre visual i col·labora amb diversos pintors, entre els quals destaquen Antoni Tàpies (En Joan de l’ós), Antonio Saura […]
Fons La Violeta de Clavé
La Violeta de Clavé va ser una entitat coral fundada el 1881 a Barcelona. S’emmarca dins del Cors de Clavé, caracteritzats per seguir els principis de Josep Anselm Clavé. D’aquesta societat tenim constància d’una intensa activitat musical i cultural especialment durant la dècada dels anys 20 i 30, de la que destaquen la seva participació en diverses edicions del concurs de caramelles de l’Ajuntament de Barcelona, l’edició d’un butlletí i l’organització de festivals i conferències. Va crear també una escola de solfeig infantil i posteriorment una secció específica per a nens i nenes a banda de la principal d’homes.
El fons inclou documentació variada de l’entitat: administrativa, correspondència, originals manuscrits del butlletí, etc. També diversos objectes pertanyents a l’entitat i documentació personal de Marcel Bellprat i Folch, president de la mateixa en diverses etapes i donatari del fons. […]
dv. març 2019
Fons Zotal Teatre
Espectacle Z
[…]
dj. maig 2016
Fons Vol-Ras
Insòlit. Foto: Hans Labler. D’esquerra a dreta: Joan Faneca, Joan Segalés i Joan Cusó
Vol-Ras és una companyia de teatre gestual nascuda a Barcelona l’any 1980, formada en els seus inicis per quatre actors (Joan Cusó, Joan Faneca, Pep Santacana i Joan Segalés). La companyia es creà després de la participació dels tres actors a l’obra L’Ombra d’un copalta damunt l’asfalt. Abans però, treballaren en solitari o en altres companyies, com Teatre del Rebombori, Teatre de l’Orfeó de Sants o Els Joglars. Al llarg de la seva trajectòria han estrenat 18 espectacles, essent Flight, el 1984, l’espectacle que els atorgà la seva fama a la resta de l’estat espanyol i a l’estranger. Han participat en programes de televisió com Planeta Imaginario o El Edén. Finalment, després de 35 anys dalt dels escenaris es retiren el 2015 amb una segona gira de l’espectacle “Da Capo”.
Aquest fons abarca, aproximadament, des […]
dc. maig 2015
Fons Compañía de Paco Melgares
“La Companyia Paco Melgares” es constituí en la postguerra formant societat entre l’actor madrileny que donà nom a la companyia, l’empresari Joan Gisbert i un tercer anomenat Vicente L’Hotellerie. Actuaren principalment al Teatre Poliorama a més d’actuar arreu de l’estat espanyol, en ciutats com Bilbao, Saragossa, Palma de Mallorca, entre altres. Alguns actors destacats que actuaren amb la companyia són José María Rodero, Fernando Rey i Pau Garsaball.
L’activitat de la companyia es centra en els tres primers anys dels anys quaranta.
Descarrega’t aquest inventari.
Fons Agrupació Dramàtica de Barcelona
L’Agrupació Dramàtica de Barcelona. Entre els anys 1953-1955 un grup d’intel·lectuals donà forma al que posteriorment es va conèixer com Agrupació Dramàtica de Barcelona. La institució va néixer oficialment el 1955 amb el clar objectiu de fer teatre nacional català, tot i dedicar-se a altres funcions principalment de promoció d’autors catalans i traducció d’obra estrangera. Inicialment, l’ADB va ser una secció adscrita al Cercle Artístic de Sant Lluc. Limitats i condicionats, els aleshores membres de la Junta de l’agrupació, van considerar trencar aquest lligam. El 18 de maig de 1961 l’ADB es va transformar en una Fundació Cultural. Dins de l’Agrupació Dramàtica de Barcelona trobem diverses seccions, cadascuna d’elles dedicada a un públic concret i nascuda amb un objectiu diferent. L’Alegria que Torna (1955) va engegar amb la intenció d’aconseguir recursos econòmics que ajudessin a mantenir la institució. L’Esquirol (1960) va ser una secció dedicada al teatre infantil. Teatre Viu (1956) va ser la […]
dc. abr. 2015
Fons La Fura dels Baus
La Fura dels Baus és una companyia catalana de teatre iniciada a Moià l’any 1979 per Marcel·lí Antúnez, Carles Padrissa i Pere Tantinyà, que poc després es mou a Barcelona on es sumen Pep Gatell, Jordi Arús, Àlex Ollé, Jürgen Müller, Hansel Cereza i Miki Espuma.
Va néixer en un moment en què al teatre europeu destacava un nou estil d'”estètica dura” i urbana, caracteritzada per l’utilització de recursos tecnològics (grans grues, pantalles gegants, sofisticats dissenys de llum i de so), protagonisme de la música urbana (rock i música industrial) i l’ús de la imatgeria urbana del moment. La Fura dels Baus representa excentricitat, innovació, adaptació, ritme, evolució i transgressió. Aquesta essència la va portar a ser pionera en reconceptualitzar dos dels aspectes més importants de tot art dramàtic: l’espai i el públic. Van redefinir l’espai d’actuació -traslladant-ho a espais no convencionals- i van canviar de passiu a actiu el paper del […]
Fons Teatro Real i arxiu Luis París
El fons del Teatro Real pertany a l’arxiu personal de Luis París, director d’escena d’aquest teatre de 1896 a 1902 i de 1907 a 1925. Aquest fons va ser adquirit per Artur Sedó a la família de Paris entre els anys 1939 i 40 i ingressà l’any 1968 com a part de la Col·lecció Arturo Sedó. El Teatro Real de Madrid, va ser inaugurat el 10 d’octubre de 1850. Degut al seu alt cost, de seguida va passar a mans privades. Les primeres temporades va patir molt, amb poques representacions, la majoria òperes, ballets i concerts. Els mals resultats d’aquestes primeres temporades, la crisi socio-política i altres esdeveniments com l’incedi de 1867, provoquen la ruïna del teatre. Sota el regnat de Maria Cristina d’ Habsburgo, remunta la seva crisi. Es continuen produint continus alts i baixos, i multitud de canvis d’empresari, degut a les continues fallides. L’any 1925 es tanca per ordre Ministerial, degut al seu […]
Fons Teatre Romea
El Teatre Romea és una sala d’espectacles dedicada principalment a funcions teatrals ubicada al barri del Raval de Barcelona. Va ser construït el 1863 al c/Hospital, 51 de Barcelona.
Des d’un principi va esdevenir el local més important de teatre en català. Als anys 20 el teatre va ser gestionat i remodelat per l’empresari Josep Canals i Gordó. L’empresa propietària actual és Teatre Romea S.A. De 1981 a 1998 el Teatre Romea va ser gestionat per la Generalitat de Catalunya com a seu del Centre Dramàtic de Catalunya i actualment és gestionat per l’empresa Focus. L’actual president de l’empresa Teatre Romea S.A., el Sr. Josep Canals Monte, ha donat al MAE l’arxiu fotogràfic. Aquest fons abarca des de l’any 1948 fins l’any 1990. Conté més de 500 espectacles i més un centenar de retrats d’actors. En total més de 1000 fotografies. Es disposa d’un inventari.
Descarrega’t aquest inventari.
Fons Teatre Malic
El Teatre Malic fou inaugurat el 1984 pels tres integrants de la Companyia de titelles La Fanfarra: Toni Rumbau, Mariona Masgrau i Eugenio Navarro. Ubicat al c/Fusina 3, al barri del Raval. Considerat el primer teatre alternatiu de Catalunya, va estar en marxa fins desembre de 2002, i programava espectacles de titelles, entre d’altres espectacles. En el moment del seu tancament va arribar a les 500 representacions. Des del 1992 va estar dirigit per Toni Rumbau. Al llarg de la seva trajectòria, el teatre ha rebut els premis: Premi Especial de la Crítica (1991), el Premi Ciutat de Barcelona de Teatre(1992) i el Premi Fad (un Aplaudiment, 1993). Des del 1993 i 1995 també va organitzar el Festival d’Òpera de Butxaca i la Xarxa del Mediterrani respectivament. Aquest fons abarca des de l’any 1976 fins l’any 2002. Conté documentació relativa a les activitats professionals que s’hi desenvolupaven i documentació […]