Fons Institucionals

“La Companyia Paco Melgares” es constituí en la postguerra formant societat entre l’actor madrileny que donà nom a la companyia, l’empresari Joan Gisbert i un tercer anomenat Vicente L’Hotellerie. Actuaren principalment al Teatre Poliorama a més d’actuar arreu de l’estat espanyol, en ciutats com Bilbao, Saragossa, Palma de Mallorca, entre altres. Alguns actors destacats que actuaren amb la companyia són José María Rodero, Fernando Rey i Pau Garsaball.

L’activitat de la companyia es centra en els tres primers anys dels anys quaranta.

Descarrega’t aquest inventari.

La Fura dels Baus és una companyia catalana de teatre iniciada a Moià l’any 1979 per Marcel·lí Antúnez, Carles Padrissa i Pere Tantinyà, que poc després es mou a Barcelona on es sumen Pep Gatell, Jordi Arús, Àlex Ollé, Jürgen Müller, Hansel Cereza i Miki Espuma.
Va néixer  en un moment en què al teatre europeu destacava  un nou estil d'”estètica dura” i urbana, caracteritzada per l’utilització de recursos tecnològics (grans grues, pantalles gegants, sofisticats dissenys de llum i de so), protagonisme de la música urbana (rock i música industrial) i l’ús de la imatgeria urbana del moment. La Fura dels Baus representa excentricitat, innovació, adaptació, ritme, evolució i transgressió. Aquesta essència  la va portar a ser pionera en reconceptualitzar dos dels aspectes més importants de tot art dramàtic: l’espai i el públic.  Van redefinir l’espai d’actuació -traslladant-ho a espais no convencionals- i van canviar de passiu a actiu el paper del […]

El Grup de Teatre Independent procedeix de l’extingida Agrupació Dramàtica de Barcelona, i va néixer el 21 de març de 1966 amb Feliu Formosa com a director dramàtic amb el nom de CICF que prové del local cedit pel Centre d’Influència Catòlica Femenina al grup. Posteriorment el grup teatral es va traslladar a Terrassa al 1970 i CICF es converteix en GTI suprimint la referència catòlica.

Les obres que van representar van ser les següents: (1966) LLoguem-hi cadires (va quedar prohibida i no va arribar a estrenar-se); (1966) La cova del drac Txaf, (1966) Simfonia Americana; (1966) l’Arca de Noè al port d’Hamburg;(1967) Els Diàlegs d’en Ruzzante; (1967)  La comèdia de l’olla; (1967) El metge a garrotales; (1967) La indagació; (1967) La diada boja, o les Noces de Fígaro. Aquest fons abarca des de l’any 1964 fins l’any 1970. Conté 15 caixes amb programes de mà, dossiers de companyia, figurins […]

El Centre Dramàtic del Vallès (CDV), 1984-2004 és el resultat de la política de descentralització de centres de producció teatral de Catalunya, nucli i plataforma d’acció teatral que integra paral.lelament la tasca formativa i la investigació del llenguatge dramàtic. És a partir de la creació del Centre del Vallès de l’Institut del Teatre, el 1974,  quan es comencen a gestar les bases, juntament amb la companyia el Globus, del futur CDV.
El CDV és un teatre públic estructurat sobre quatre punts: una companyia professional que incorpora els graduats del centre del Vallès i que recull la trajectòria del Globus,  un repertori format per autors clàssics, contemporanis, catalans o estrangers que permeti arribar a la majoria de públic, un territori sobre el qual el centre projecta la seva activitat, i una política de públic amb iniciatives diverses. Aquest fons abarca, aproximadament, des de l’any 1960 fins l’any 2004. Consta de documents  del CDV, […]