Bibliogràfic antic
El fons bibliogràfic antic està format per un ric i important fons de manuscrits i impresos i edicions teatrals des del segle XVI fins al XX. Prové en la seva major part de la biblioteca del bibliòfil i industrial tèxtil català, Artur Sedó (1881-1965), que s’adquirí l’any 1968. Dintre d’aquest fons hi ha originals, còpies, i mecanoscrits amb o sense esmenes. La seva procedència és varia, tot i que, un gruix important prové de la Col·lecció Sedó que incorpora íntegrament o en part altres col·leccions com les de: Aureliano Fernández Guerra, Emilio Cotarelo, que inclou bàsicament còpies manuscrites d’edicions impreses del segle XVII en molts casos desaparegudes i que tenen com a valor afegit les anotacions i els comentaris del citat bibliògraf, també les del Marqués de Pidal, Joaquín Montaner, Josep Canals, Julián Romea, Enric Giménez, Eduardo Marquina, Fernández Shaw, Lluís Millà, formada principalment a partir de la de l’actor i director Enrique Guitart. A banda d’això també es custodien manuscrits d’altres procedències com l’Arxiu Adrià Gual, el de Josep Santpere, una part de l’obra dramàtica de Joan Brossa, Federico Romero, etc.
Manuscrits
Destacar entre textos emblemàtics pel que fa al manuscrit català més antic Catalana musa ab que canta la lira de Apolo, d’en Francesc Fontanella (s. XVII) i en castellà la Comèdia de Sepúlveda, de Lorenzo de Sepúlveda (s. XVI). També podem trobar altres autors tan coneguts com: Francisco Antonio Bances Cándamo, Pedro Calderón de la Barca, Juan Bautista Diamante, Antonio Mira de Amescua, Francisco Rojas Zorrilla i Lope de Vega.
A més a més, de la col·lecció de manuscrits clàssics tenen especial importància els manuscrits d’època moderna amb autors tant importants com: Serafín y Joaquín Álvarez Quintero, Carlos Arniches, Jacinto Benavente, Joan Brossa, Josep M. Folch i Torres, Àngel Guimerà, Ignasi Iglesias, Manuel Machado, Eduardo Marquina, Miguel Mihura, José M. Pemán, Benito Pérez Galdós, Frederic Soler “Pitarra”, Josep M. de Sagarra, Miguel de Unamuno, José Zorrilla, etc, així com els inèdits presentats als diferents premis que històricament ha convocat l’Institut del Teatre i que conformen el nostre patrimoni més recent.
Impresos
El gruix de la col·lecció d’impresos prové, a l’igual que els manuscrits, de la Col·lecció Sedó i abasta des del s. XVI fins la dècada dels anys seixanta del s. XX. Amb excepció de l’imprès més antic que prové del fons de l’Escola d’Art Dramàtic i que és un exemplar de l’Epigrammata de Martialis (1501).
El teatre menor està representat per edicions com: Los rasgos del ocio (1661), Floresta de entremeses (1691), El parnaso nuevo (1670), La mejor flor de entremeses (1679), alguns d’aquests exemplars provenien de la biblioteca Salvà.
Altres edicions a destacar amb exemplars en alguns casos únics o dels que resten pocs exemplars: Propaladia de Bartolomé de Torres Naharro (1545), Las primeras dos elegantes comedias / Lope de Rueda (1576), El viaje entretenido de Agustín de Rojas (1604), Ocho comedias y ocho entremeses nuevos / Miguel de Cervantes (1615), Nueva idea de la tragedia antigua … / José Antonio González de Salas (1633). En molts casos també destaquen les seves enquadernacions de bibliòfil o d’època.
Una altra part a destacar està representada per les “comedias sueltas”, una part d’aquest fons provenia de la Col·lecció Cotarelo.
Del segle XX destaquen la secció d’autògrafs amb uns 2.000 exemplars dedicats o autografiats per l’autor corresponent i la secció de teatre valencià amb uns 900 exemplars.