Uncategorized

Lucia del Greco és una directora i dramaturga que treballa entre Roma i Barcelona. Després de completar una llicenciatura en Literatura i Filologia i un màster en Literatura Comparada a la Universitat La Sapienza de Roma, va rebre una beca per a un doctorat a la Universitat d’Oxford, centrant-se en la pietas de Virgili i la literatura llatina. Posteriorment, va completar una llicenciatura en Direcció Escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona.

La seva obra està influenciada per la literatura, la filosofia, l’art i el cinema. Desafiant les nocions tradicionals de mimesi en el teatre, els seus projectes es caracteritzen per un fort impacte visual i atmosfèric i una exploració constant de la llum, l’espai i el so, així com un profund interès pel simbolisme.

El 2024, va adaptar i dirigir Pura passió d’Annie Ernaux, que es va estrenar a Temporada Alta. […]

Anna Valls és la directora del MAE-Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre des del març de 2006.

És llicenciada en Filologia catalana per la Universitat de Barcelona i en Documentació per la Universitat Oberta de Catalunya, amb un postgrau en Gestió i planificació de biblioteques de la Universitat Pompeu Fabra i un en Habilitats directives per la Universitat Autònoma de Barcelona. Entre les seves publicacions destaquen articles sobre qualitat de serveis, gestió del canvi, gestió del coneixement  i les TIC aplicades a la difusió del patrimoni.

Sota el seu lideratge, el Museu de les Arts Escèniques ha digitalitzat amb èxit una part substancial de la seva extensa col·lecció, millorant significativament l’accessibilitat tant en línia com presencial a recursos i coneixements. El seu projecte més recent és Escena Digital de Catalunya, un arxiu documental excepcional, en tant que centralitza en […]

Laura Ars (Lleida, 1993) és conservadora de col·leccions al Museu de les Arts Escèniques des del 2022.

La seva principal responsabilitat és connectar el patrimoni escènic que preserva el museu amb la societat a la qual serveix a través de diverses iniciatives de transmissió i participació. Entre les iniciatives que ha promogut hi ha la Jornada de Conservació i Divulgació de les Arts en Viu, que ha comissariat en les dues edicions; el pòdcast Tothom a escena!, que vincula el passat, el present i el futur de les arts escèniques catalanes i que compta amb centenars d’oients per episodi; o les visites regulars a la reserva del museu per a col·lectius vulnerables amb Apropa Cultura. És també la coordinadora d’exposicions del museu i ha promogut mostres com l’actual Obrir portes, aixecar telons. El què, qui, com de l’accessibilitat a […]

Marta Rafa Serra, Dissenyadora de vestuari escènic.

Graduada en Art Dramàtic (ESAD-IT) i Història de l’Art (UB), ha estudiat també Disseny de moda (Escola d’Arts i Tècniques de la Moda de Barcelona) i ha cursat el Màster en Estudis Avançats en Història de l’Art (UB).

Des del 1997 treballa ininterrompudament compartint projectes amb Carlota Subirós, Glòria Balañà, Marc Chornet i la companyia Projecte Ingenu, Àlex Rigola, Toni Casares, Carme Portaceli, Magda Puyo, Roberto Romei o Joan M. Segura entre d’altres. Ha estat guardonada amb diversos premis Butaca i el 2021 amb el Premi de la Crítica.

Ha estat comissària per Catalunya de la Quadriennal d’Escenografia de Praga, edicions 2019 i 2023. En les dues ocasions Catalunya ha estat guardonada pels projectes amb el que participava en l’exposició de Països i Regions, Prospective Actions i Crop.

En el camp de la docència forma part […]

Quim Bigas Bassart, nascut a Malgrat de Mar i vivint entre Barcelona i Copenhaguen, és un artista que treballa en els àmbits de la coreografia, la dramatúrgia i els processos d’informació.

La seva pràctica es mou per una curiositat sobre com l’acte d’observar travessa cossos i llocs—i com aquest moviment pot esdevenir un desencadenant per imaginar altres mons. S’apropa a la dansa com una manera de compartir coneixement, d’aprendre conjuntament i d’obrir formes alternatives de valor i apreciació. L’atenció, i l’acte d’atendre, continua sent un eix fonamental en el seu treball.

Els processos coreogràfics sovint incorporen procediments documentals per desplegar possibilitats que estiren el temps i obren maneres de ser, en una correspondència contínua entre traça i esdeveniment. La memòria, l’experiència subjectiva, la transmissió i l’absència s’aborden com a materials amb pes i potència. El cos es tracta com una entitat somàtica—un llindar actiu on emergeixen preguntes […]