La Claca va ser una companyia de teatre de titelles i teatre amb objectes fundada el 1968 per Joan Baixas i Teresa Calafell. Són continuadors de la tradició titellaire catalana (de Juli Pi, Ezequiel Vigués Didó, família Anglès, etc), que enriqueixen a partir de la utilització d’un ampli ventall de matèries plàstiques i nous recursos tècnics, evolucionant des del format de titelles més clàssic fins espectacles de caràcter més pròpiament teatral. Comencen a actuar en 1966 i després d’un començament basat en espectacles de titelles, màscares i ninots, el grup aconsegueix un gran prestigi internacional gràcies, especialment, a Mori el Merma, un espectacle basat en Ubú rei, d’Alfred Jarry, amb ninots pintats per Joan Miró. Al cap de deu anys, la Claca s’especialitza en teatre visual i col·labora amb diversos pintors, entre els quals destaquen Antoni Tàpies (En Joan de l’ós), Antonio Saura (L’espasa blau) i Roberto-Sebastian Matta (El quid de Don Qui-laberint), a més de Joan Miró.
Al llarg de la seva trajectòria, la Claca va estar convidada a més de seixanta festivals nacionals i internacionals, i va actuar en espais tan emblemàtics com el Gran Teatre del Liceu de Barcelona, els Riverside Studios de Londres, el Centre Pompidou de París, la Sydney Opera House o al Lincoln Center de Nova York. El 1989 Joan Baixas clausura la companyia per dedicar-se a la seva obra personal d’investigació pictòrica i teatral. Entre els Seves creacions escèniques posteriors destaquin Arbre tremolant, Terra Prenyada, Mapamundi o Zoé, innocència criminal. Anteriorment, el 1973 havia participat en la creació del Departament de Titelles i Marionetes de l’Institut del Teatre de Barcelona i el Festival Internacional de Teatre Visual i de Titelles de Barcelona, que va dirigir en diverses ocasions.
Aquest fons està format per 58 caixes d’arxiu amb el fons personal de Joan Baixas i el fons institucional La Claca. Inclou material de les activitats professionals de la companyia des de l’any 1968 fins al 1989, així com material a títol personal de Joan Baixas, fins al 2009. Hi ha guions, programes de mà, cartells, fotografies, correspondència, contractes, així com esbossos manuscrits d’escenografia i figurinisme que permeten repassar les múltiples actuacions que La Claca i Baixas van fer arreu del món, i especialment en festivals de Suècia, Finlàndia, Polònia, Anglaterra, França, Austràlia, Hong Kong o els Estats Units. L’inventari descriu tota la documentació i els cartells i properament afegirem l’escenografia i els audiovisuals, a l’igual que la fitxa del fons.
