Qui som?

El MAE, Centre de documentació i Museu de les Arts Escèniques, és el centre de referència d’informació i recerca de les arts escèniques catalanes i aplega dins seu una biblioteca, un arxiu i un museu.

Els seus objectius principals són: preservar la memòria de les arts escèniques de Catalunya recollint tota la documentació associada (textos, programes de mà, esbossos escenogràfics, figurins, vestits…), donar suport a la docència i la recerca que s’imparteix als diferents centres docents de l’Institut del Teatre, difondre i preservar els fons bibliogràfics, museístics i d’arxiu; i donar resposta a les demandes d’informació sobre les arts escèniques catalanes.

La Biblioteca i l’arxiu ofereixen els serveis de documentació i informació especialitzada en teatre i dansa. El Museu difon les seves col·leccions a través d’un petit espai expositiu permanent, mitjançant Escena Digital  i potenciant les exposicions temporals.

Els orígens de l’Institut del Teatre es troben en l’Escola Catalana d’Art Dramàtic (ECAD) fundada el 1913 en el marc de la política cultural impulsada per la Diputació de Barcelona presidida per Enric Prat de la Riba.

El Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques, que no sempre ha estat conegut amb aquest nom, inicià la seva activitat pràcticament alhora que l’ECAD, només 10 anys més tard, quan l’Ajuntament hi incorporà el Museu del Teatre, la Dansa i la Música.

Marc Jesús Bertran, crític teatral i musical, havia presentat el 1912 el projecte de creació d’un Museu del Teatre a l’Ajuntament i a la Mancomunitat. Sense comptar encara amb el seu suport definitiu havia començat a recollir objectes i documents. El 1921 l’Ajuntament n’aprovà la creació, el nomenà director i li va cedir unes sales al Palau de les Belles Arts.

Quan el 1923 el Museu és adscrit a l’ECAD ja té uns fons fundacionals importants, entre els que destaquen: els fons dels escenògrafs Maurici Vilomara, Salvador Alarma, Sebastià Carreras i Oleguer Junyent; els figurins de Francesc Soler i Rovirosa, Apel•les Mestres i Lluís Labarta; les fotografies d’Audouard i Amadeu per al del teatre català; i, els llegats dels actors Lleó Fontova i Iscle Soler.

El 1936 s’obrí al públic un espai d’exposició permanent a la Casa de la Misericòrdia (carrer Elisabets). I el 1945 el Museu i la Biblioteca històrica es van traslladar al Palau Güell, quedant a la Casa de la Misericòrdia la que fou anomenada biblioteca escolar al servei d’alumnes i professors.
Durant anys el Museu i la Biblioteca històrica, dues seccions independents s’anaren nodrint de tota mena de llegats i donatius. Del 1955 al 1970 destaquen els llegats i donatius de: Alexandre Nolla, Enric i Jaume Borràs, Antònia Mercè, Tórtola València i Marià Morera.

Més endavant, el 1968, cal destacar la incorporació de la biblioteca i el fons documental d’Artur Sedó (1881-1965), bibliòfil i empresari del món del tèxtil, amb més de 90.000 títols. Amb la seva adquisició l’Institut es convertí en un dels centres més importants en fons bibliogràfics teatrals, especialment pel seu fons de teatre català de finals del segle XIX i inicis del XX i de teatre del segle d’or espanyol.

A partir del 1970, sota la direcció de Xavier Fàbregas, es començà a formular la idea de “Centre de Documentació”, aixoplugant biblioteca i museu en una única unitat operativa. Les activitats del centre s’anaren focalitzant en els fons que s’anaven incorporant i documentant, i també en el suport a campanyes de divulgació de la cultura escènica (conferències, exposicions, premis teatrals, etc.). El 1975, la Biblioteca-Museu esdevingué Centre d’Estudis i Documentació de les Arts de l’Espectacle i la Comunicació (CEDAEC), i posteriorment va canviar el nom per Centre de Documentació de l’Institut del Teatre (CDIT)

Respecte els fons del Museu, del 1970 al 1990 destaquen les adquisicions de la col•lecció de miniatures de Jaume Respall, els arxius d’Adrià Gual i d’Enric Giménez, els fons escenogràfics de Ramon Batlle, Joan Morales, Artur Carbonell, Bartolí i Amadeu Asensi, els objectes dels titellaires Anglès i Didó, les marionetes de Harry Tozer i, l’arxiu fotogràfic de Pau Barceló.

A partir del 1989, l’edifici del Palau Güell entrà en una dinàmica d’obres i remodelacions que perjudicà la vida expositiva del Museu . El 1996, el CDIT es traslladà a una seu provisional al carrer Almogàvers, en tant no es procedia a la construcció del nou edifici a Montjuïc. Els fons museístics deixaren de ser accessibles al públic.

Del 1990 al 2010 destaquen les adquisicions dels figurins de Maria Araujo, les castanyoles de José de Udaeta, els fons de Fabià Puigserver, els vestits de Victòria dels Àngels, el llegat d’Aurora Pons i els arxius fotogràfics de Pilar Aymerich i Colita.

L’any 2000, en el nou edifici s’ajunten el Museu, la Biblioteca històrica i la Biblioteca docent sota un nou nom: Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques (MAE). Des de l’any 2000 s’ha portat a terme una important tasca de documentació, digitalització i difusió dels fons; fent un salt remarcable en quantitat i qualitat el 2013 amb la versió de desenvolupament propi d’Escena digital. A 2015 ofereix més de 100.000 imatges dels fons.

A partir del 2000 destaquen els ingressos dels següents fons o arxius: les col.leccions d’indumentària de Victoria de les Ángeles i de la Companyia Gelabert Azzopardi, els arxius d’Esteve Polls, del Teatre Malic, de Gonzalo Pérez de Olaguer i de la Fura dels Baus.

El Museu, no té actualment una seu permanent i difon els seus fons a través d’exposicions temporals i d’exposicions itinerants: La Creació de l’Efímer (2000), Teatre Auri i Espais Verdians (2001), Colita, imatges de teatre i José de Udaeta (2002), 40 anys de Joglars i Joan Magrinyà, una vida en dansa (2003), Txèkhov (2004), L’auca del senyor Rusiñol: la peripècia teatral d’un artista múltiple (2007, Biblioteca de Catalunya i Sala Vaixells. Palau Maricel. Sitges), Arts de Màgia, la col•lecció dels germans Roca (2008), Els fons del MAE (2008), Recordant els Ballets Russos (2009), Pau Barceló, l’escena en imatges 1954-1990 (2011), Fabià Puigserver, teatre d’art en llibertat (2012), 100 anys de l’Institut del Teatre (2013), Amadeu i Audouard, fotografies d’escena ( 2014)

Graells, Guillem-Jordi. L’Institut del Teatre 1913-1988: història gràfica. Barcelona: Institut del Teatre, 1990. Pàgs. 58-61, 104-105, 128-129, 160-163 i 208-211.

Anna Valls PassolaDirectora
Direcció
93 227 39 10
Neus Garriga LópezCap Servei Biblioteques
Coordinació biblioteques
93 227 39 00 Ext. 305

Carme Carreño PombarConservadora
Museu
93 227 39 00 Ext. 306

Maria Rosa Berenguer MirasSecretària
Administració
93 227 39 10

Begoña Álvarez RamosBibliotecària
Llibre antic
93 227 39 00 Ext. 312

Núria Andreu BordasBibliotecària
Adquisicions
93 227 39 00 Ext. 244

Teresa González BorrajoBibliotecària
Hemeroteca
93 227 39 00 Ext. 239

Laura Huguet PeyAuxiliar Bibliotecària
Biblioteca BCN
93 227 39 00 Ext. 243

Montserrat Riera FontarnauBibliotecària
Biblioteca Vic
93 885 44 67

Jordi Riera ViñasAuxiliar bibliotecari
Biblioteca BCN
93 227 39 00 Ext. 243

Carme Sáez GonzálezBibliotecària
Continguts en línia
93 227 39 00 Ext. 309

Ana Triviño LópezBibliotecària
Arxiu
93 227 39 00 Ext. 310

Amanda Vidal GibertBibliotecària
Biblioteca Terrassa
93 788 74 40

Publicacions

Què diu el MAE?

El MAE sovint és convidat a compartir les seves experiències amb la resta de la comunitat.

Llegir

Premsa

Què es diu del MAE?

2013

Recull de premsa d’anys anteriors

2012 | 2011 | 2010 | 2009 | < 2008

Memòria

Destaquem la recuperació d’un espai per a l’exposició permanent amb La Memòria de les Arts Efímeres i la posada en funcionament del nou servei  RADA (Recursos i Assessoramentent en Drets d’Autor)

Llegir