Aquest any homenatgem a les dones que han dedicat la seva vida a la dansa, mostrant-vos els fons de ballarines que es conserven al MAE.
Fons Pauleta Pàmies (Barcelona 1851-1937).
Ballarina de dansa clàssica i espanyola. Va ser directora de la Companyia de Dansa del Gran Teatre del Liceu de Barcelona i professora de dansa durant 70 anys, per exemple al Liceu i a l’escola de dansa, també a Barcelona, que va fundar junt el ballari rus Sacha Goudine i que porta el seu nom. Ha format ballarines de la talla de Rosita Segovia, Teresina Boronat, Trini Borrull, Carmita García i Maria de Ávila, entre moltes altres, i també a la ballarina i sobretot mestra de castanyoles Emma Maleras, de la qual també tenim un fons. Pauleta Pàmies va ingressar com a ballarina professional al Liceu el 1864 i el 1880 va esdevenir-hi la primera ballarina. També va ballar a altres teatres barcelonins, com per exemple al Teatre Principal (Barcelona), on va ser la primera ballarina de 1871 a 1873. Als 42 anys va decidir retirar-se de l’escenari per a dedicar-se exclusivament a la coreografia, direcció i formació de dansa.
El seu fons, conté principalment fotografies i programes de mà i una part ja està accessible a Escena Digital.
Consulteu també tots els documents d’arxiu i museu relacionats amb Pauleta Pàmies a Escena Digital, la premsa a Hemeroteca Digital, i les publicacions de l’Institut del Teatre a RedIT.
Llegat Tórtola Valencia (Sevilla 1882-Barcelona 1955).
És considerada junt a Amalia Molina, Antonia Mercè La Argentina, La Argentinita i d’altres, com la representant d’una època gràcies als seus espectacles, on combina l’exotisme i alguns elements procedents del music-hall. El seu treball s’inspira en la dansa lliure que va promoure Isadora Duncan, la innovació dels Ballets Rusos i l’orientalisme, tan de moda a inicis del segle XX. De pare català i mare andalusa, de molt petita es va traslladar a Londres i, un cop allà, els seus pares van emigrar a Mèxic deixant-la sota la custòdia d’una família de l’alta burgesia anglesa. Els seus pares van morir prematurament a Mèxic i ella va créixer amb la família que l’havia acollit. Inicià la seva carrera com a ballarina a Londres l’any 1908, al Gaiety Theatre en l’espectacle Habana on interpretà danses espanyoles amb 15 anys i de seguida es va convertir en un model de bellesa. L’any 1911 actuà per primer cop a Madrid al Teatre Romea. L’any 1915 va actuar a Barcelona al costat de Raquel Meller. Les seves danses d’inspiració exòtica van ser rebudes de manera dispar, per alguns eren massa atrevides, però va ser una figura molt reconeguda pels artistes i intel·lectuals de l’època: Ignacio Zuloaga, Hermen Anglada i Camarasa, Dalí, Valle-Inclán, Ruben Darío, Gregorio Marañón, etc. La seva carrera es va desenvolupar des 1908 a 1930, va actuar a tota Europa, els Estats Units i Sud-amèrica amb un gran èxit.
La seva fillola, Àngels Magret, ens llega tot el seu fons quan mort format per indumentària, fons d’art, àlbums, targetes postals, fotografies, partitures, etc., sent el fons més estudiat del MAE, que es pot consultar a Escena Digital i a Biblioescènic.
L’exposició permanet La memòria de les arts efímeres, que es divideix en 10 “viatges” a través de l’escena, li dedica un viatge.
Consulteu també tots els documents d’arxiu i museu de Tórtola Valencia a Escena Digital, els documents bibliogràfics i audiovisuals a Biblioescènic, la premsa a Hemeroteca Digital, i les publicacions de l’Institut del Teatre a RedIT.
Fons Antònia Mercè “La Argentina” (Buenos Aires 1890-Baiona 1936).
Ballarina i coreògrafa espanyola nascuda a Argentina mentre els seus pares, també ballarins i coreògrafs del Teatro Real de Madrid estaven de gira. Considerada l’artista que tendí ponts entre el neoclassicisme i vanguardisme i haver estat la gran renovadora de la dansa espanyola. Girà per tot el món i va ser també una virtuosa de les castanyoles i treballà amb músics de la talla Manuel de Falla, Enrique Granados, Isaac Albéniz y José Padilla, folcloristas como Federico García Lorca i mestres del flamenc com Miguel de Molina o el ballarí Vicente Escudero.
El seu fons és donatiu de la família als anys 50. Tenim correspondència, indumentària, fotografies, cartells, programes, etc. Consulteu-lo a Escena Digital i a Biblioescènic.
Consulteu també tots els documents d’arxiu i museu d’Antonia Mercé “La Argentina” a Escena Digital, els documents bibliogràfics i audiovisuals a Biblioescènic, la premsa a Hemeroteca Digital, i les publicacions de l’Institut del Teatre a RedIT.
Fons Emma Maleras (Ripollet 1919-Barcelona 2017).
Ballarina i coreògrafa de dansa espanyola, especialment coneguda per la seva feina com a concertista i professora de castanyoles, creant el mètode d’estudi de castanyoles que porta el seu nom. Aquest mètode el va impartir a l’Institut del Teatre de Barcelona on també va ser professora de dansa espanyola des del 1973 fins que es va jubilar, i ha estat adoptat i acceptat mundialment. Fou la primera en introduir les castanyoles com a instrument en una orquestra simfònica i també fundà el cor de castanyoles Tocs.
El fons ingressà al MAE l’any 2010 i abarca un ampli període cronològic del 1921 al 2000. Aplega principalment retalls de premsa que mencionen les actuacions d’Emma Maleras, i fotografies seves d’escena i participant en actes públics. En menor mesura hi ha correspondència, programes de mà i documentació. Consulteu l’Inventari d’aquest fons.
Consulteu també tots els documents d’arxiu i museu d’Emma Maleras a Escena Digital, els documents bibliogràfics i audiovisuals a Biblioescènic, la premsa a Hemeroteca Digital, i les publicacions de l’Institut del Teatre a RedIT.
Fons Aurora Pons (Barcelona 1936-Madrid 2016).
Ballarina dansa clàssica, dansa espanyola, professora i directora del Ballet Nacional de Espanya. Va estudiar a l’Institut del Teatre. Amb catorze anys va ingressar al cos de ball del Teatre del Liceu on va esdevenir primera ballarina. L’any 1955 va ser guanyar el premi nacional a la millor ballarina clàssica i poc després al 1962 guanyà tres premis: la medalla d’or del Círculo de Bellas Artes de Madrid, la medalla de plata de la Diputació de Barcelona i la medalla d’or del Gran Teatre del Liceu. Després de treballar anys al Teatre del Liceu es va incorporar a la companyia d’Antonio “el bailarín”. L’any 1978 va aprovar les proves per entrar de docent a la Real Escuela de Arte Dramàtico y Danza de Madrid. L’any 1992 va rebre la medalla al mèrit de les belles arts i al 1993 Pons es va encarregar de la direcció tripartita del Ballet Nacional amb Nana Lorca i Victoria Eugenia. Va acabar la seva carrera treballant com a professora al Conservatorio Professional de la Danza Clásica.
El seu fons el donà entre els anys 2009 i 2016 i abarca aproximadament, des de l’any 1945 fins l’any 1998. Conté dos vestits, 4 sobres de fotografies, 8 fotografies de gran format, 11 fotografies emmarcades un barret negre, un llibre de la primera comunió, dos vanos, una caixa de maquillatge, dos àlbums, quatre carpetes de fulles soltes d’àlbums, un cartell petit emmarcat, 4 diplomes, i 7 parells de sabates de ball. Consulteu els fons a l’Inventari i a Escena Digital.
Consulteu tots els documents d’arxiu i museu d’Aurora Pons a Escena Digital, els documents bibliogràfics i audiovisuals a Biblioescènic, la premsa a Hemeroteca Digital, i les publicacions de l’Institut del Teatre a RedIT.
Fons Rosa Garcia (Barcelona 1943) i Enrique Burgos (Sevilla 1942).
Ballarins de dansa espanyola i mestres de dansa, que van treballar amb Antonio, el Bailarín. Ell és el seu nebot.
Rosa Garcia és el nom artístic de Maria Rosa Garcia Pujol, i dona d’Enrique Burgos. Inicià els seus estudis de dansa el 1953 a l’Institut del Teatre formant-se amb Joan Magriñà, Pastora Martos i Charo Contreras. Després es formà amb Yoop Van Alen, Emma Maleras, Héctor Zaraspe, Eloy Pericet, Flora Albaicín i Antonio Truyol. El 1955 guanya una beca a la Université de la Danse a París on va estar durant 7 anys i actuà a l’Opéra de Paris, al Teatre Mogador i a la TV. Va realitzar gires europees amb el Ballet de Manolita i Rafael Aguilar. Al seu retorn a Espanya forma part del Grupo de Danza Española de José de la Vega, i s’incorpora a la companyia del Ballet Español de Antonio com a solista durant 4 anys. El 1965 crea el seu propi Ballet fent gires per tota Amèrica i Europa. Després s’estableix a Barcelona com professora de dansa a les escoles de Rosita Segovia i Emma Maleras. El 1979 passa a ser professora i directora adjunta de l’escola de Pastora Martos a Barcelona, i durant el curs 79-80 dona classes a l’INEF, col·laborant amb Pastora Martos. Amb el Ballet de Cristina Hoyos participa a la inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona i el mateix any entra a l’Institut del Teatre com professora de dansa espanyola. Enrique Burgos i Rosa García formen el seu propi estudi de dansa el 1982 i 2 anys més tard amb les seves alumnes una Companyia de Dansa Espanyola, actuant a Catalunya, França, Àustria i Rússia, destacant l’actuació de la setmana cultural de la ciutat de Graz on donaren classes durant molts anys als cursos d’estiu de la Sommerschule.
El fons aplega una quantitat destacable de fotografies (en la majoria hi apareixen actuant, o es tracta de retrats d’escena) i indumentària de Rosa Garcia i Enrique Burgos de diversos espectacles. En menor mesura aplega programes de mà i retalls de premsa que mencionen la seva participació escènica. També hi trobem alguns pocs objectes escènics, cartells, correspondència i figurins. Consulteu el fons a l’Inventari i a Escena Digital.
Consulteu els documents relacionats amb Rosa Garcia a les publicacions de l’Institut del Teatre a RedIT.
Fons indumentària Companyia Gelabert-Azzopardi (la major part de les peces d’indumentària han estat dissenyades per Lydia Azzopardi (Istanbul 1949)).
Ballarina, coreògrafa, professora i figurinista de nacionalitat britànica, nasquè a Istanbul i als 6 anys junt amb la seva família es traslladà a Londres. La seva passió pel figurinisme li bé de la relació amb la seva tieta materna, que era modista d’alta costura, i ja de ben petita passà moltes estones al seu taller. Formada en dansa clàssica i contemporània a la London Contemporary Dance School, va formar part de la companyia d’aquesta escola. Fundà el 1980 amb Cesc Gelabert la companyia Gelabert-Azzopardi, una de les companyies més prestigioses de dansa contemporània. També ha dissenyat la major part del vestuari de la companyia i rebé el Premi FAD Aplaudiment Sebastià Gasch 2005-2006 pel vestuari de Psitt-Psitt i Caravan. També ha realitzat vestuari per altres companyies com el Balletto di Toscana, la Komische Oper Tanztheater de Berlí i el Gulbenkian Ballet de Lisboa. Com a docent ha estat professora resident de dansa contemporània a l’escola Mudra de Maurice Béjart i ha impartit nombrosos cursos de composició i improvisació a diferents ciutats europees.
El fons de la companyia Gelabert-Azzopardi el donà la companyia l’any 2013 i consta de 179 peces d’indumentària, i 141 peces d’aquest fons han estat dissenyades per Lydia Azzopardi. Consulteu-lo a Escena Digital.
L’exposició permanet La memòria de les arts efímeres, que es divideix en 10 “viatges” a través de l’escena, li dedica un viatge.
Consulteu tots els documents d’arxiu i museu relacionats amb Lydia Azzopardi a Escena Digital, els documents bibliogràfics i audiovisuals a Biblioescènic, la premsa a Hemeroteca Digital, i les publicacions de l’Institut del Teatre a RedIT.
