L’exposició va itinerar per diferents seus catalanes entre 2011 i 2021.
A la Polònia dels anys seixanta del segle xx, al teatre d’avantguarda i a la reinterpretació dels clàssics romàntics nacionals els acompanyen cartells d’imatges d’estructures simples als quals els espectadors havien de dotar de significat. Mestres com Lenica, Cieslewicz, Mlodozeniec i Starowieyski jugaven amb el grafisme i la metàfora per seduir a l’espectador. És en aquell temps quan s’inaugurà l’expressió “Escola Polonesa” que tantes vegades s’ha anat enriquint i redefinint amb nous artistes i estils.
Els setanta van afegir esplendor i autors com Aleksiun, Urbaniec i Czerniawski, que comencen a ser considerats per la crítica i el públic com artistes plàstics a l’alçada de pintors i escultors. Els cartells comencen a fer-se un lloc al món de l’art i s’impulsen biennals internacionals de cartells a Varsòvia i Katowice.
Els cartells teatrals polonesos ens commouen perquè ens expliquen a través d’un grafisme inconfusible una visió personal i compromesa del que ens trobarem a l’escenari. No hi ha publicitat ni informació, només emoció en estat pur. El cartell es concep, doncs, com una interpretació més de la mateixa obra però en un altre llenguatge, el plàstic.
Són molts els mestres que ha donat Polònia d’entre ells n’hem triat 13 d’entre els 1960s i 1970s, per fer una petita mostra: Jan Jaromir Aleksiun, Roman Cieslewicz, Jerzy Czerniawski, Andrzej Dudzinski, Edward Dwurnik, Andrzej Krauze, Jan Lenica, Jan Mlodozeniec, Andrzej Pagowski, Jan Sawka, Franciszek Starowieyski, Maciej Urbaniec i Wojciech Wolynski.
Podeu trobar un centenar més d’obres a Escena Digital, la base de dades d’imatges del Museu d’Arts Escèniques.
