Fons Juan Germán Schroeder

//, Dramaturgs, Fons Personals/Fons Juan Germán Schroeder

Juan Germán Schroeder (Pamplona 1918 -Barcelona 1997) va ser  autor i director teatral  i també poeta i autor de cinema amateur.  L’any 1926 es va establir amb la seva família a Barcelona, on es va formar a l’Institut del Teatre i on va desenvolupar gairebé tota la seva obra. Inicia en 1943 la seva dedicació a l’escena amb la creació del Teatro de Estudio, un dels avançats grups experimentals de la postguerra, al qual van seguir el Teatro de Cámara i El Corral, aquest destinat a estrenes de novel·les que trobaven obstaculitzat per sistema el circuit professional. Després dels seus muntatges d’obres d’Ibsen, Strindberg, Shakespeare, Sartre, Eliot, Lope, Calderón, Berceo, Sor Juana Inés de la Cruz, Ramón de la Cruz, García Lorca, Larreta, Manegat, Canttieri, Sitjà Principe …, alternades amb autos sacramentals, Sòfocles i Claudel, en espais a l’aire lliure a la recerca d’auditoris populars, passà a dirigir al Gran Teatre del Liceu òperes de Bartok, Menotti, Tossatti, D’Albert, Altisent… i la Compañía de Ballet Español José de la Vega.

Autor de La ciudad sumergida, La esfinge furiosa, Medea, La vergonzosa ternura, La ira del humo, La trompeta y los niños (Premi Ciutat de Barcelona 1959) i La muerte burlada per a sordmuts. Coneixedor del teatre clàssic compta amb nombroses adaptacions  de Lope de Vega, oferides en els teatres nacionals de l’època dels 60, així com d’autos sacramentals calderonians, amb els que va composar un “Espectáculo Calderón : SUMMA“, últim muntatge de Víctor García estrenat al Théâtre National de Chaillot el 1981.

El 1971 projecta el Teatre Nacional de Barcelona i que finalment no es va acabar realitzant.

Ha traduït al castellà Maria Rosa de Guimerà i Nocturns encontresEsquerdes, parracs i enderrocs esberlant figura, de Joan Brossa i altres obres d’autors austríacs i alemanys amb Hans Schlegel.

Durant els anys 80 dirigeix Mort de gana show i Set anys i un dia de cançons, de la Trinca, Tartan dels micos de Terenci Moix, El cafè de la Marina de Sagarra i d’aquest mateix autor All i salobre per a Catalunya Ràdio i El poema de Nadal a TV3També a Catalunya Ràdio dirigeix l’any 1987  la versió radiofònica d’Incerta glòria en 80 capítols de Joan Sales.

Va ser distingit amb el Premi a la millor direcció del I Cicle de Teatre Llatí 1958 per Los melindres de Belisa, Premi a la millor direcció de 1962 de la crítica barcelonina per Caballero de milagro, Premi AET Reus al millor espectacle de 1983 per El cafè de la Marina, i la Generalitat i la Diputació de Barcelona li atorguen el Premi Nacional de Teatre de direcció 1983.

Fins la seva mort i des de 1983 forma part del jurat dels Premis FAD Sebastià Gasch de music-hall i arts parateatrals a la vegada que continuava amb la revisió de les seves obres Medea i La esfinge furiosa, l’adaptació per una edició de Fuenteovejuna i noves adaptacions d’obres poc conegudes de Lope de Vega.

Font: Text autobiogràfic inèdit del seu fons (E 682-08 text en castellà). 

Aquest fons està format per 27 caixes d’arxiu i ens arriba en dues parts; la primera és un donatiu de Schroeder de 1988 (12 caixes) i la segona arriba a través del Foment d’Arts Decoratives FAD que va guardar la resta del seu arxiu fins el 2018. En conjunt abarca tota la trajectòria professional teatral, però també la seva poesia i el seu cinema amateur, amb una bona representació de les seves pel·lícules.  Hi ha textos teatrals, quaderns de direcció, programes de mà, fotografies, premsa, correspondència,  així com alguns figurins i esbossos escenogràfics i un menor nombre de cartells.

By | 2019-07-19T13:43:19+00:00 divendres, juliol 19, 2019|Categories: Directors escènics, Dramaturgs, Fons Personals|Tags: , , , , , , |Comentaris tancats a Fons Juan Germán Schroeder